Records... Desprès de passar una guerra, havent trobat molt bones les farinetes i acostumar-nos a les llibretes de racionament amb un pa moreno que es menjava de gust - no teníem gaire més per triar - els nostres pares es van anar situant però tenint molt clara la seva actitud d’estalvi. Veiem ara que estalviar s’ha ben esfumat. A voltes, per moltes famílies, no queda res a final de mes quan s’han cobert les necessitats bàsiques i la dispesa de l’hipoteca. Altres entusiasmats amb el consum es van creant necessitats, deixant-se endur només per el desig immediat. I més a prop i més lluny ni ha que viuen amb un mos petit per endur-se a la boca i que els ha de donar força per treballar tot un dia. Com tots els adolescents d’ara i de sempre els avis desitjàvem tenir roba nova. La majoria ens havíem conformat en portar l’uniforme per cada dia i només un vestit nou pels diumenges i els dies d’hivern tornar portant l’abric del col·legi altra vegada a sobre. L’altre dia em deia una amiga de la meva edat: “no m’agrada estrenar, em costa comprar-me roba i quan ho faig no l’estreno fins l’any següent”. A totes ens van ensenyar a no estirar més el braç que la màniga. És ben natural que quan veiem tantes marques diferents o tantes botigues noves i plenes de persones que compren quantitat de peces o el disgust que tenen les criatures als magatzems - quan no aconsegueixen el que demanem - quedem perplexes. Són pensaments que hem fan reflexionar en que aquesta crisi d'avui ben positivitzada pot ser ens pot ajudar a fer anar a les nostres criatures una mica més "justetes" i aprendre a valorar més el que tenen. Aixíquan s'arregli l'economia ja hauran adquirit la paciència per saber esperar i no tenir tots els desitjos complerts d'immediat. A nosaltres no ens va anar tan malament. Una abraçada i perdoneu "la batalleta" d'àvia. [VC1]13 / I 010 a criatures
2 min
