La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Ser avis

Enllaç: Presentació de \"Conciliar la vida familiar\" (traducció al castellà de "Som avis")

Zoom

Ser avis

"L'edat madura és aquella en que encara ets jove, però amb molt més esforç"

Jean - Louis Barrault

Certament que els avis moltes vegades ens preguntem si som els cangurs o si som els mal criadors oficials oblidant que realment el nostre paper és, segons la meva opinió, ser transmissors de la cultura, de les tradicions o de la memòria biogràfica que tant ajuda a que els nostres néts trobin la seva identitat. I, moltes vegades anem tan enfeinats que no sabem ben bé ni que fem.

Haurem de procurar trobar – tots plegats - el punt just per ser uns bons avis sense sentiments de víctimes sinó de conciliadors ja que, quan es fa el que es pot per amor s’exerceix, senzillament, d’avi o d’àvia; ara bé, no es pot gastar tota l’energia tenint cura dels néts si després no queda força per la comunicació amb el cònjuge o altres que viuen sota el mateix sostre o es perjudica la pròpia salut física o psíquica.

La solució estarà en dir un “no puc”, encara que ens sembli que podem quedar malament; també és important reconèixer les limitacions.

Per part dels pares es comprèn que s’han de preguntar sovint si s’excedeixen demanant massa als avis i, per descomptat, poden aturar-se a reflexionar com veuen als grans d’estat d’ànim i parlar-ne amb ells cercant temps, bé escàs, però de prioritat per a la comunicació entre tots amb un bon diàleg. Sempre hem de recordar que la comunicació dins d’un clima de confiança, serà una de les claus per millorar problemes.

Permeteu-me d’escriure, per animar-nos mútuament, per estimar el nostre lloc i per trobar més fàcil el camí, una frase de Tolstoi: “El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que esfa”.