Criatures 08/01/2010

Els avis i "butxaca oberta"

2 min

“És necessari aprendre a tenir el que necessitem i no únicament el que volem”. Paulo Coelho Una vegada em va aconsellar una amiga: “quan els teus fills es casin, tu tingues la boca tancada i la butxaca oberta”. Jo crec que, amb gran respecte per les meves amigues que pensen així, cal fer cas de la primera part del consell: boca tancada. D’aquesta boca tancada en parlarem a la segona part, si bé ara és bo recordar-ho. Sortosament, és un reclam per als fills i néts ser discret i prudent. De la butxaca oberta no en vull ni sentir parlar. Moltes de la nostra generació estem una mica cansades del consum excessiu i no desitgem que els nostres fills i néts el practiquin. Ja algun fill va discutir amb nosaltres perquè volia que les seves sabatilles d’esport fossin de marca. Recordo una vegada un mestre a qui li vaig confiar la discussió del calçat que havia establert amb un fill meu, a la seva etapa adolescent, i em va contestar: “digui al seu fill que vagi amb metro i miri els peus dels viatgers”, i la demanda es va acabar. Els infants de la nostra generació (sóc nascudael 1936)pot ser a la carta dels Reis demanàvem la joguina més bonica del mercat i pocs la rebíem, a la majoria els Reis ens portaven imitacions. (Mai vaig tenir la Mariquita Perez).Els nostres fills ja van rebre més obsequis i, quan ho preparàvem els pares – que ara som avis - la nit de Reis, quan deixàvem sobre la taula del menjador els torrons i vi bo ens dèiem: no hem fet poca cosa? i sortíem als mercats de joguines que estaven oberts fins tard a cercar quelcom més; recordàvem la nostra il·lusió, a voltes desil·lusionada i volíem que ells visquessin intensament i amb molta alegria la festa dels Mags d’Orient. I ara els nostres néts (la majoria dels fills dels que em llegiu)estan plens dels jocs que des de la televisió els han bombardejat els dies previs a les festes. Resulten tan disminuïts de mida quan es tenen ..! Actualment hi ha infants que reben Tió,Pare Noel i Reis. Als nostres temps es feia el tió el dia de Nadal, però es donava molta importància a la preparació: escalfar-lo bé, cantar i picar a les llaminadures que estaven amagades. En fi, avui és tot plegat una mena de dispersió per les criatures amb tants obsequis, que no valoren gaire bé res. De tant en tant han de veure la pel·lícula Toy Story amb un avi assegut al seu costat per comprendre la vàlua d’una joguina. Quan els valors materials es transformen en prioritats, ens preguntem: podria ser que les necessitats bàsiques afectives no es cobreixen satisfactòriament? Estarem d’acord que val molt més rebre i donar una abraçada amb dos petons i un “t’estimo” que la millor pedra preciosa del món. Tinguem cura de les joguines que tenim!!!

stats