Un apunt de caracterologia

Si en el post anterior enraonàvem d'acceptació dels fills avui em sembla oportú fer unes pinzellades de caracterologia. Per acceptar hem de conèixer la manera de ser de cada fill i saber els trets més bàsics de la seva personalitat ens ajudarà a tractar-lo de forma diferenciada. Un apunt sobre caracterologia Fem unes pinzellades sobre el caràcter per captar i comprendre millor el perquè d’algunes reaccions dels nostres. Els trets més destacats del caràcter són: la ressonància, l’emotivitat i l’activitat. Ressonància: És la repercussió que les impressions tenen sobre l’ànim de cada persona. La ressonància pot ser breu o més duradora. Hi ha persones que reaccionen més impulsivament. En elles les impressions tenen un efecte immediat i les obliden immediatament, les anomenem primàries. En aquelles que reaccionen d’una manera més reflexiva, les impressions perduren en la seva consciència i influeixen en la seva conducta, fins i tot quan ha passat molt temps: les anomenem secundàries. Per exemple: a una persona primària li donen una empenta a l’autobús, sense voler, és clar; la seva reacció serà de protesta però, abans d’arribar al final del seu trajecte, ja ho haurà oblidat. És com aquell fill que no recorda el que acaba de dir, i sembla objectivament que t’ha faltat al respecte; no és per falta de memòria, ni perquè et digui una mentida, sinó perquè ha vibrat per impuls. El fill secundari seria el contrari de l’anterior. Alhora, davant d’una ofensa rebuda, qui és primari oblidarà fàcilment, però no així el qui és secundari, que viu més del passat. És millor o pitjor, qui té una reacció o qui en té l’altra? Ni millor ni pitjor, simplement són diferents. La ressonància es barreja amb l’emotivitat i l’activitat, com veurem a continuació; per tant, mai queda tot tan precís ni exacte, però ens serveix per entendre millor les reaccions i tenir menys conflictes. Emotivitat: El que és emotiu es commou per tot, encara que de vegades no es noti. Té inquietud, és impressionable. En una família, veient tots la mateixa pel·lícula i amb la forma de reaccionar davant una escena, captarem qui és el més emotiu. El no emotiu, ho diu la mateixa paraula, no s’emociona fàcilment; es mostra normalment tranquil i d’humor poc variable. Donem per descomptat que no podem confondre aquest tret caracterològic amb el disgust, angoixa o tristor de la criatura maltractada psicològicament o físicament, abandonada o menys tinguda, que fins i tot tindria, segons els experts, manifestacions d’agressivitat o d’aïllament ben visibles. En aquests casos, malauradament existents, hi hauria sofriment, carència afectiva, trauma i la solució seria rebre suport psicològic o el que fos més aconsellable pel seu estat. Activitat: L’activitat és més difícil d’esbrinar. Podríem confondre-la amb la que té un infant molt mogut. Es pot dir que l’actiu, actua sempre, fins i tot en el lleure, tria activitats d’acció; mentre que el que és inactiu és una persona que actua poc i, quan ho fa, és especialment per agradar als pares, per amor, per obligació o per compliment del deure, però pot romandre moltes estones sense fer res. L’actiu ho fa pel delit de fer. El que és inactiu no té aquesta inclinació. Aquests són els trets principals del caràcter, de fet, de la combinació de l’emotivitat, l’activitat i la ressonància es deriven diferents tipus de caràcter, cadascun amb el seu nom i que no anomenarem per no crear confusió. Serviran per identificar maneres de ser de les persones del nostre entorn. També per conèixer-nos nosaltres mateixos, però mai oblidant que tots som susceptibles i capaços de canviar i progressar personalment; a part d’aquest factor genètic, també tenim els altres factors de l’aprenentatge: l’àmbit familiar, l’escola i l’ambient, que configuren la personalitat del nostres fills i filles. En tot cas és molt efectiu conèixer el tret de la ressonància ja que és fonamental per comprendre moltes reaccions que a voltes ens poden resultar sorprenents. Us recomano dos llibres: "Educación y caracter" de Pierre Mesnard i "Caracterologia de los niños y adolescentes" de André Le Gall. Són dos llibresque vaig llegir en francès fa uns anys però que trobarem la seva traducció al castellà.