La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Ser amic dels meus amics

Qui té un amic té un tresor Zoom

Qui té un amic té un tresor

Qui té un amic té un tresor

Us espero a la presentació!!! Amb il.lusió. Zoom

Us espero a la presentació!!! Amb il.lusió.

Us espero a la presentació!!! Amb il.lusió.

Avui, en aquest cap de setmana plujós d'inici de la primavera, reflexionem sobre el valor de l'amistat. Us anuncio amb la il.lusió de sempre que he escrit un llibre titulat "Teixint el tapís de l'amistat" per avisar-vos aviat de la presentació del mateix.

L’amistat és un valor preuat que ens fa feliços i, la felicitat, tots la cerquem. La vida s’il·lumina quan tenim bons amics, haurem d’activar moltes qualitats personals per mantenir aquesta llum i ajudar que els nostres fills les descobreixin.

L’amistat obre la nostra vida als altres i és una de les formes d’amor amb peculiaritats ben significatives: lliure, recíproca, desinteressada, benèfica, lleial. Tenim la possibilitat de triar, sense fer gaire esforç, la persona o persones amb qui poder compartir l’amistat i això no passa cada dia. Tot i això haurem d’activar moltes qualitats personals per mantenir-la i conservar-la un cop l’hàgim descobert.

Les amistats vertaderes ens ajuden a ser optimistes, positius i a viure amb més alegria, tot i les tempestes que trobem al llarg de la vida perquè molts patiments, quan es comparteixen amb un bon amic, es suporten millor i s’alleugeren de pes.

Els bons amics no traeixen. Són amics nostres que, per aquesta agradable i desinteressada correspondència d’afectes, ens fan sentir les espatlles ben cobertes.

És cert que, obligats per aquest temps de crisi econòmica, hem d’estar més pendents d’allargar els diners per acabar el mes, de guarir el nostre cos cansat - per rendir millor l’endemà – o de cercar temps per solucionar tots els problemes que tenim, més que no pas de trobar espais per dedicar als amics. I és una equivocació.

Tots hem conegut joves o adults que tenen dificultats per tenir amics, potser perquè alguns es refugien a les xarxes sense haver pogut ni enraonar amb els altres cara a cara o potser perquè l’educació de l’amistat, que podem donar els pares als fills a casa, no ha rebut tota la prioritat que calia.

Hem estat ocupats amb altres objectius educatius que són importants, però ensenyar la capacitat de comunicar-se amb la intel.ligència interpersonal és fonamental tant per els tímids de mena com dels agosarats. No cal donar receptes per ser sempre un simpàtic de cine, tot i que de cine en parlarem en un capítol del llibre, un podria ser antipàtic i tenir amics, perquè confiar amb algú ho necessitem tots.

Enmig de les acceleracions pròpies d’aquest segle ens aturem una estona i contemplem l’amistat sense pressa. Petits, joves i grans amb bona complicitat i reciprocitat amb els amics, podem guanyar el combat de la soledat, del fracàs i del cor trencat.

I per acabar aquest apunt sobre l'amistat tenim una frase ben certa de R. Tagore:

"L'amistat veritable és com la fluorescència, resplandeix millor quan tot s'ha enfosquit". R. Tagore