La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Un acte emotiu

Zoom

Un acte emotiu

Si pots forçar el cor, els nervis, els tendons

a servir-te quan ja no són, com eren, forts,

per resistir quan en tu ja no hi ha res

llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!» .

Rudyard Kipling (Bombai 1865 – Londres 1936)

Vaig presentar oficialment a Barcelona el meu darrer llibre per a pares de pre-adolescents i adolescents: “Un estrany acasa”, editat per Pòrtic i també al castellà, "Un extraño en casa", editat per Viceversa. És la primera vegada que m’editen un llibre amb aquests dos idiomes a l’hora i n'estic molt reconeguda. Va ser emotiu estar ben acompanyada per Mey Zamora, escriptora i periodista i pels editors: Josep Lluch, editor de Pòrtic i Mònica Altarriba, editorade Viceversa que van fer elogis d’aquest petit estudi que he escrit, ben avalada per la meva experiència personal i professional. A prop, també hi tenia la meva agent literària Sandra Bruna, amb la seva constant alegria i optimisme, una característica de la seva personalitat.

Per la quantitat d’anys que fa que m’he incorporat a aquesta vida dic amb naturalitat sense cap mena de pretensió que sé el que escric i sé que pot ajudar. Tenir experiència i adaptar-se als canvis i al temps que es viuen és i ha de ser l’actitud normal del que vol participar en el món educatiu.

Mey Zamora va fer una presentació tan bonica que jo mateixa tenia ganes de llegir el meu llibre que parla de comunicació i aprofundeix altres temes, propis de l’adolescència. Sembla curiós que el que l’ha escrit digui una “bestiesa” com aquesta, però el cert és que la presentadora, en aquest cas, amiga meva, escriptora, periodista i mare d’adolescents va saber destacar molts fragments de l’Estrany a casa” que són bons per rellegir, per reflexionar i per re-motivar-se per seguir endavant sortejant amb bon humor els mal de caps que ens dóna la crisis adolescent.

La presència de molts amics, companyes de blog i també de facebook, de la meva família i de la família de Mey Zamora em va deixar força “tocada” emocionalment. Fins i tot vaig tenir el privilegi de tenir a prop meu la persona que em va animar a escriure, fa 6 anys, un bon periodista i la primera editora, del meu primer llibre “Ensenyar a viure”(Pòrtic 2006), és avui amb 3 edicions i editat per LaButxaca, del grup 62.

La Sala de l’Àmbit Cultural va quedar plena de gom a gom, de tal manera que un pare, amic meu que va arribar amb l’acte començat i amb la seva criatura petita amb un cotxet, no va poder ni entrar. Moltes gràcies a tots i gràcies als més joves que estàveu drets, ja que gentilment havíeu deixat el vostre seient als més grans.

Desprès d’abraçar, agrair i signar pel centenar de persones que estaven a la presentació d’”Un estrany a casa” em vaig saber molt estimada i amb ànims insuflats per seguir aprofundint amb la necessitat que tenim tots els pares d’aprendre cada dia i de crear climes especials de confiança a casa perquè els nostres fills s’hi trobin bé.

Amb l’autoestima reforçada seran persones lliures, independents i felices per ser treballadors, emprenedors, creatius, persones de bé i transmetre els valors que han vist viure als seus pares.

Properes entrevistes:

Dijous, 21: A Catalunya Ràdio: "Factor estiu: De 16 a 17h. tarda

Divendres 22: A Catalunya Ràdio: "Pares i fills": El matí a les 11h.

Dijous, 25: 11h. matí a Com Ràdio.

Dimecres 27, a les 11h. matí a Ràdio Hospitalet.

(He presentat aquest blog a Stic.cat, als Premis blogs Catalunya. Si el voleu votar heu d'entrar a aquesta Associació i registrar-vos.Quan haureu rebut un mail dient que accepten el vostre registre anar aVotar blogs premis. Triar EDUCACIÓi per ordre alfabètic hi trobareu "La convivencia un trencacloques". Marcar la rodoneta de l'esquerra d'aquest títol i VOTAR a dalt de la pàgina... Gràcies!).