Criatures 27/10/2014

Valors i esport

6 min

Valors i esport Avui m'agradaria deixar-vos aquesta entrevista que em van fer a la revista de la Fundació BarçaKids... Penso que us interessarà, faig còpia des del bloc esmentat. (El link no enllaçava bé): Comença entrevista: "Conversem amb Victòria Cardona Romeu: 18/10/2014

"L’esport és un complement magnífic perquè els valors quedin gravats al cor" "Avui conversem amb la Victòria Cardona. Àvia, mare de família nombrosa, mestra, escriptora i orientadora familiar en temes educatius. Compagina la seva tasca com a conferenciant per escoles i associacions, amb la d’articulista i escriptora de llibres adreçats a pares i avis que desitgen construir espais d’intercanvi i de comunicació amb els seus fills i néts. També manté actualitzat el seu portal ‘Vida de família’ i el blog ‘La convivència, un trencaclosques’ del diari Ara, guanyador Premis Blog Catalunya d’educació l’any 2011). I ha publicat els llibres Ensenyar a viure (2006), Som avis (2008), Qui mana aquí? (2009), Un estrany a casa (2011) ¿Quién educa a mi hijo? (2013) i Consells pedagògics per els contes de la col·lecció “I per què no?” (2014) Al llarg d’aquesta entrevista ens dóna pautes i reflexiona al voltant de l’educació en valors en el marc escolar i familiar. 1. Des de Barçakids treballem els valors a través de l’esport. Creu que la tasca d’educar a través dels valors i l’esport pot ajudar els nostres petits a viure i conviure millor? Penso que l’ajudarà a viure millor perquè la disciplina que es viu a l’esport, com per exemple preparar-se per ser puntual o canviar-se de roba, són petites tasques que creen hàbits, i que es poden aplicar a qualsevol àmbit de la vida familiar o escolar. També l’esforç que comporta competir i jugar per guanyar, prepara a qualsevol criatura per enfrontar-se amb resiliència als reptes que el dinamisme de la vida presenta cada dia. Per conviure amb els altres necessitem que les nostres relacions interpersonals siguin emocionalment bones. Compartir els mateixos objectius amb companys en un mateix equip enforteix l’amistat, la socialització, l’empatia i alguns aspectes de la personalitat; com saber cedir i pensar amb els altres, dos aspectes fonamentals per a una bona convivència. 2. En aquest sentit, creu que l’esport és una bona eina per educar en valors? L’esport és un complement magnífic perquè els valors quedin gravats al cor. Si anteriorment he anomenat el “saber guanyar”cal dir que, “saber perdre” també fomenta la humilitat que és reconèixer i acceptar els talents i els defectes propis i valorar les qualitats dels altres. Així neix amb força la senzillesa que fa defugir la prepotència que tancaria qualsevol interacció positiva amb els altres. 3. Quins són els valors educatius que cal treballar? A l’esport caldrà treballar entre d’altres la lleialtat, el compromís, la solidaritat entre els jugadors del mateix equip i el respecte dels de l’equip contrari. Recordem que els valors es descobreixen veient el comportament d’aquelles persones que tenen ascendent, perquè ens mostren quelcom bo que llueix i atrau. Un bon entrenador és un bon coaching que sap fomentar la constància, l’optimisme, la il·lusió, la superació personal, la generositat i un bon àrbitre ensenya amb escreix la justícia i l’equitat. Les criatures aprenen a incorporar els valors si els veuen reflectits en els seus mestres. El testimoni val més que mil i una normes escrites a la pissarra. 4. Fa pocs mesos escrivia un article sobre la importància del joc. Per què el joc és una eina tan educativa? El joc és educatiu, i en edats primerenques ho és moltíssim més, ja que repercuteix en molts aspectes del desenvolupament social, emocional i intel·lectual dels nens i, de retruc, en l’aprenentatge acadèmic. És un dels vehicles més poderosos que tenen els nens per provar i aprendre bé noves habilitats, conceptes i experiències que poden ajudar-los a desenvolupar el coneixement que necessiten per concertar-se de manera significativa amb els reptes que trobaran a l’escola i en la seva edat adulta. El joc reforça la seva autoestima i desvetlla capacitats. 5. Parlem de l’educació dels fills. Sovint es diu que hem passat de l’autoritarisme extrem a una excessiva llibertat als nostres fills. Existeix una nova manera de funcionar que s’adapti als nous temps? Com podem trobar l’equilibri? Molts pares, doncs, hem abdicat passant de l’autoritarisme al deixar fer, i a l’abandonisme o una permissivitat, enduts, potser, per una cultura del benestar entesa com la cultura del plaer immediat. Aquesta cultura és molt notòria en els infants i adolescents, quasi es confon el desig amb el tenir. L’equilibri es pot trobar en ensenyar-los a saber esperar. Quan s’aconsegueix dóna resultats immediats de força de voluntat per ambdues bandes, dels pares per no cedir i dels fills per ser pacients. Ja es diu: “Tota educació és aprenentatge per l’espera!” 6. Com podem fer créixer les capacitats dels petits? Deixant-los que tinguin iniciatives, no sobre-protegint, no imposant, i animant-los a ser responsables dels seus actes. Mai “etiquetarem” les criatures, i sí direm: “Aquest fet és bo o aquest fet és reprovable”. En qualsevol cas, la seva persona sempre ha de ser respectada. Mai no direm: “Ets un poca-solta, males-mans, cridaner...”. En definitiva cal tenir una actitud positiva i de valoració vers el fill i amb amor tot es pot. 7. Sovint els menuts tenen ídols que per a ells són referents, però que per als pares no són transmissors de valors. Com ho podem fer per a què tinguin bons referents? A molts pares ens ajuda el cinema o la lectura compartida. En acabar una pel·lícula o un conte es pot conversar i preguntar què opinen per saber què en pensen. A l’adolescència, i relacionada amb l’esport, es poden treure conclusions desprès de veure “Carros de fuego”, per exemple. Procurarem destacar les qualitats d’esportistes que “suen la samarreta” per aconseguir arribar a ser campions, enfront de personatges de “moda” que no mouen ni un dit pels altres i només viuen per l’ego. Aquests últims són víctimes de la frivolitat. Però, si acostumem als fills a veure coses boniques: manifestacions d’art, escoltar música o a contemplar la natura, també sabran apreciar persones amb valors. Comprenem que a l’etapa adolescent ja res serà com abans, però si aprofitem que és l’edat dels ideals tot acabarà bé! Mai perdrem l’esperança! 8. Per circumstancies de la vida, els nens de vegades han de passar moltes hores amb els avis. Els avis també han d’educar els néts? Els avis fan el seu paper. La responsabilitat d’educar els fills és dels pares tot i que, de vegades, els avis han de suplir la seva absència. Generalment, han de ser aquell braç que s’allarga i que secunda els objectius educatius dels progenitors. No són els “mal- criadors oficials”. Són portadors de tendresa i d’estima, transmissors de les arrels i de la memòria biogràfica. 9. L’èxit escolar neix i es forja a casa. Però, quin és el punt de trobada que facilita la conciliació entre família i centre educatiu? No volem estar sols en la tasca d’educar perquè estem convençuts que necessitem l’ajuda del col·legi on el nostre fill passa una bona part del dia, de la mateixa forma que el col·legi necessita la nostra. És fonamental participar i integrar-nos en els actes que s’organitzen a l’escola, normalment a través de l’AMPA; així com, és necessari dialogar i escoltar el que ens diu el tutor del nostre fill. Necessitem viure la inter - comunicació entre tots els elements de la comunitat educativa. Si l’escola espera que el nostre fill arribi al centre amb uns hàbits de comportament, higiene i alimentació ja adquirits a casa, els pares també demanem a l’escola, docents que procurin despertar la curiositat intel·lectual dels nostres fills. Per finalitzar voldria dir-vos que agraeixo aquesta entrevista de Barçakids i us felicito per la bona tasca que feu amb aquest programa de valors, mitjançant l’esport. Entre tots hem de procurar conservar aquesta corresponsabilitat, amb confiança i respecte mutu. Units tenim més força per ajudar al desenvolupament integral de les nostres criatures i adolescents". Podem assegurar que donar testimoni de valors als nostres fills, escolars o esportistes és la millor peça del trencaclosques de la convivència.

Un valor brilla, atrau i anima a la bondat, la fortalesa, l'esforç per millorar...

No oblidem el lleure dels fills, gran complement de l'educació que rep a casa i a l'escola. Aviat la Castanyada festa per celebrar amb els nostres, amb il.lusió.

stats