La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Tots som diferents... Llibertat!

Tots som diferents... Llibertat!

“Perquè el caràcter d’un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme. Si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant d’un caràcter inoblidable...”

Jean Giono (L’home que plantava arbres)

M'agrada tant, tant aquesta introducció al seu llibre de Giono... probablement ja l'he posat alguna altra vegada però... es pot repetir!

Cada fill és diferent però és important no oblidar que de les qualitats també en sorgeixen defectes, així com dels defectes en poden sorgir qualitats.

Cal respectar la manera de ser de cadascú i extraure al màxim les seves possibilitats. N’enraono extensament en aquest últim títol que trobareu en castellà Autoridad y libertad en la educación de los hijos, en una edició molt maca i a un preu molt mòdic. Us deixo l’enllaç:

http://www.casadellibro.com/libro-autoridad-y-libertad-en-la-educacion-de-los-hijos/9788431330286/2494883

Els pares sovint ens preguntem: com ens ho podem fer per a desenvolupar positivament la manera de ser del fill, fer germinar valors dels defectes, i ajudar que les qualitats augmentin? Ho explicaré amb dos fets reals que tenen relació amb l’ordre:

Conec una noia de 21 anys que sospira per independitzar-se i fugir de casa. El problema és que té un pare i una mare tan rígids que no la deixen tranquil·la, li ofeguen totes les iniciatives i la creativitat. L’ordre és una bona qualitat, però tenir manies i no deixar viure als altres és una mancança ben greu. És trist que, en aquest cas, no puguin conviure tots tres amb harmonia, perquè els pares són massa meticulosos i perfeccionistes. Aquí, de la qualitat de l’ordre n’han sorgit una colla de defectes. La noia buscarà la manera d’anar-se’n aviat de casa, quan els pares encara haurien tingut uns anys per gaudir de la seva companyia.

La segona anècdota és sobre uns amics que tinc, pares de família nombrosa. A casa seva hi acostumen a haver sabatilles fora dels armaris, un vas d’aigua buit a la taula de la sala d’estar, alguna joguina pel passadís. Tot d’una, si un fill demana a la seva mare de fer un pastís, la dona deixa la tasca que tenia entre mans i se’n va amb el fill a la cuina. Al moment escoltes l’enrenou de batre ous, d’obrir i tancar la nevera, i s’hi afegeixen dos fills més “per ajudar”. És diumenge, la mare torna a la sala, s’asseu amb un fill a la falda per seguir amb mi i el seu marit la conversa encetada i ens comunica que, així que estigui fet el pastís, berenarem. No critiquem el marit, ja que mentre l’esposa estava a la cuina, ell ha estat fent una construcció ben maca amb el fill de cinc anys. En aquest cas, el defecte del desordre s’ha convertit en una gran qualitat. S’ha creat una llar acollidora en un dia festiu.

I, n'estem contents que tots siguin diferents. No només és més divertit... també és un repte per educar en la llibertat.

Acceptar la realitat de cada fill és important pels pares, ja que d’aquesta acceptació n’esdevenen la serenor, l’equilibri i l’estabilitat, i això ajuda a conviure amb pau i harmonia personal i familiar perquè es respecta la llibertat de cadascú.

Eduquem per la llibertat personal? Zoom

Eduquem per la llibertat personal?

Eduquem per la llibertat personal?