La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Tothom ho fa

Imatge1 Zoom

Imatge1

Tothom ho fa

"No demanis consell als elfs doncs et diran alhora que sí i que no"

Frodo, en El senyor dels anells, de Tolkien

No ens confonguem i no trèiem importància a les temàtiques actuals que són fonamentals per l’educació i maduresa dels nostres fills i filles. No ens acostumem a pensar “tot és molt relatiu”, ja que hi han principis que no es poden minimitzar.

−“Tothom ho fa”, −“la majoria pensa...”, −“es diu que...”, −“tot és bo”, −“els temps han canviat...” són expressions que ens saben molt greu quan els adolescents les utilitzen per conquistar-nos per aconseguir tornar a casa a les 5 h. de la matinada, desprès d’una sortida: “Sóc l’únic del grup que no té permís”, − ens diuen.

Aquesta situació tan habitual l’hem d’afrontar retardant les sortida nocturnes dels joves: com més triguem serà més madura la seva personalitat. Cal anticipar-se, abans d’arribar a l’adolescència, per fomentar l’afecció per alguna activitat, l’esport o altres; com més formació i motivació per altres interessos hagin adquirit els nostres, serà més fàcil resoldre el conflicte de les sortides de nit.

Què més podem fer? Per no quedar mal parats, podem parlar al nostre fill de l’original que és quan no segueix aquest corrent, malauradament permissiu i de risc. Podem establir complicitat amb els pares dels seus companys; comprovarem que a ells els diuen el mateix i que tampoc els agrada; per tant, és més fàcil intentar posar-se d’acord per cercar alhora altres opcions, però damunt de tot amb enginy, ànim i constància i amb paciència i comprensió.

Tot ens condueix a pensar que aquest “tothom ho fa” ens alerta per educar millor i per ensenyar a saber distingir, no podem anar dient que tot està permès perquè ho facin uns quants (a vegades una minoria que fa més soroll). Esmercem temps per què els nostres fills tinguin capacitat crítica i no es deixin confondre. És a l’espai familiar on s’han de trobar orientacions sobre la realitat quotidiana. Quan es dóna una negativa o s’ha de retardar la sortida de nit, s’ha d’explicar el risc que hi trobem i s’ha de saber escoltar però mantenint-se ferm. Tornem a marcar la frontera, que creiem oportuna, del límit que necessita l’adolescent.

I sempre:

Cal tornar a carregar-nos de paciència i de sentiments positius, per no perdre la confiança ni el diàleg amb els fills.