Tornem-hi

Envellir és com escalar una gran muntanya, mentre es fa la pujada les forces minven però, la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.Envellir és com escalar una gran muntanya, mentre es fa la pujada les forces minven però, la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena Ingmar Bergman De moment, amb tanta propaganda que he fet sobre els avis, "m'ha tocat" una altra vegada (a la foto teniu la mostra de 3 dels meus néts que "em cauen" per vacances). Els milors del món... per mi, és clar. Fantàstic tenir-los els dies que els meus fills ho necessitin. La gran ja va estar 7 dies amb 2 amigues més o menys de l'edat (les 3 adolescents) i ha anat molt bé. No hem parat de fer el turista amb elles, ja que viuen fora de Barcelona i ha estat fantàstic seguir la seva vitalitat i alegria. Ara intentarem amb el meu marit que aquests més petits ho passin molt bé i aprofitarem també per explicar-los les entremeliadures i anècdotes que vam viure amb els nostres fills, ara els seus pares. Tenim una ocasió d'or per recordar la memòria biogràfica i que els néts reconeixin la seva identitat. Viure sota el mateix sostre en que van viure els pares és un privilegi pels nostres néts. Procurarem tenir una mica d'ordre però acceptarem el desordre; serà el moment de viure les recomanacions que faig sovint de ser flexibles. No ens costa gaire als avis la flexibilitat. Tots els avis estimem molt als nostres néts i amb l'experiència veiem la vida amb força perspectiva i serenitat, "la vista més amplia" com escriu el director de cinema Bergman. També riurem com aquell dia de la foto que il.lustra el post!!! Ja sabeu que diu l'acudit: Els néts només ens proporcionen alegries: -Sí, sí. Alegries quan venen i alegries quan marxen". Quan no els tingui tornaré a fer-vos una entrada. De moment haig de dedicar-me totalment a ells. Ja us explicaré com m'ha anat d'aquí uns dies. Una abraçada