La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Som-hi..!

Som-hi

Zoom

SOM-HI!

"Els valors no es prediquen ni s’inculquen sinó que s’han de viure com un estil de vida, com una manera de fer".

Salvador Cardús

Ja hem tornat de vacances i ens trobem en plena tasca de preparar l'entrada dels nens a l'escola per això convé, amb il.lusió, anar-se adaptant a aquest canvi i anar adaptant als nostres fills.

Escic la paraula "il.lusió" perquè sense aquesta qualitat estarem poc capacitats per transmetre el desig dels fills per començar el col.legi. No cal dir-vos que els nens agrairananar a comprar junts tot el que necessiten per l'escola. Tenir-ho tot nou i polit anima molt.

Ens hem relaxat amb els horaris i convé començar ja ha mirar el relotge; cal tornarlos a recordar que per tenir un bon rendiment a l'escola s'ha de matinar, per tant, s'ha d'anar a dormir a la mateixa hora cada dia. Haurem de seguir fomentant l'esforç imotivant la voluntat dels nostres fills.

Avui, us deixaré una petita història. L'he copiat del power point que he rebut fa pocs dies, pensant en vosaltres. Em sembla que il.lustra prou bé el tema de la cultura de l'esforç que hem de transmetre als nostres fills.

“Un cert camperol tenia una mula, ja vella. En una lamentable negligència, la mula va caure en un pou que hi havia a la finca. El camperol va escoltar els bramuls de l’animal, i va córrer a veure què passava. Li va fer llàstima veure la seva fidel servidora en aquella situació; però, després d’analitzar curosament la situació, va creure que no hi havia manera de salvar el pobre animal, i que més valia sepultar-la en el mateix pou.

El camperol va cridar els seus veïns i els va explicar què estava passant i els demanà que l’ajudessin a enterrar la mula en el pou perquè no continués patint.

Al principi, la mula es va posar histèrica. Però, a mesura que el camperol i els seus veïns li continuaven tirant terra, va tenir una idea. Se li va ocórrer que cada vegada que una pala de terra caigués sobre els seus lloms... ella hauria de sacsejar i pujar sobre la terra!

Això va fer la mula després de cada cop de pala: "Sacseja’t i puja. Sacseja’t i puja. Sacseja’t i puja!!", es repetia la mula per encoratjar-se ella mateixa.

No importava el dolorosos que fossin els cops de la terra i les pedres sobre la seva esquena, o l’enrevessat de la situació; la mula va lluitar contra el pànic, i va continuar sacsejant i pujant. Als seus peus es va anar elevant de nivell del pou.

Els homes, sorpresos, van captar l’estratègia de la mula, i això els va encoratjar a continuar treballant. A poc a poc es va poder arribar fins al punt que la mula cansada i abatuda va poder sortir d’un bot de les parets d’aquell pou.

La terra que semblava que l’enterraria, es va convertir en la seva benedicció: tot per la manera en què ella va afrontar l’adversitat”.

Som-hi, doncs! A crear hàbits, a donar responsabilitats i a anar preparant llibretes, etiquetes, colors... Entre tots, això sí i amb ganes de començar curs vivint el valor de l'esforç.