La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

S'havia quedat mut

Zoom

S’havia quedat mut

“Les relacions més importants a les nostres vides i les que més incidències sembla que tenen sobre la salut són les que mantenim amb les persones que convivim quotidianament”.

Jhon Cacioppo

Comunicar-se és de prioritat per la nostra convivència; es fa palès que aquesta comunicació la podem viure a la llar amb la comunicació verbal i la comunicació no verbal, tan fonamental com la parla i molt relacionada amb els sentiments. Aquesta convivència està feta de coses petites, de paraules i de somriures, de mirades i del gest afectuós; si no hi fossin notaríem la seva mancança i fins i tot ens podrien fer emmalaltir.

Alguns sabeu aquell acudit d’aquell petit que no parlava. Els pares, desprès d’haver recorregut tots els especialistes i fer un llarg itinerari a tots els metges per fer que parlés, van decidir conformar-se. Un matí esmorzant, el nen que s’havia convertit en adult de 30 anys va obrir la boca, no només per menjar, sinó per dir:

−“Mare, falta sucre”.

La mare ho va avisar al pare:

−“El noi parla, ha dit: no hi ha sucre”.

Pare i mare el van interrogar:

−“Com és que no has parlat fins ara?”

Els va contestar:

−“És que fins ara tot estava bé”.

Reconeixem que el que no estava bé era ell però és només un acudit d’un noi que no estava mut.

Pensem que és natural que en el tracte diari amb els altres, els adults, tinguem ensopegades i friccions a l’àmbit familiar, en el lloc de la feina o en les relacions socials, així com les criatures les tindran a la llar, a l’escola i en el seu grup d’amics; és un fet que s’escau normalment, seria estrany tenir problemes de relació amb els desconeguts.

Ens serà de gran ajut a mares i a pares procurar un ambient agradable, per aconseguir que els fills ens tinguin confiança i ens puguin explicar els seus ideals, els seus problemes, les seves emocions, alegries, penes. I, nosaltres, també les nostres alegries i inquietuds quan tinguin edat per fer-los participar del que vivim.

Comencem a interessar-nos pel que els preocupa quan són infants: les joguines, el sorral del parc, la bicicleta, la pilota que li han pres…i així fonamentarem la bona comunicació del dia de demà per explicar-nos: els companys amb qui surten, els seus primers amors, les afeccions, els esports que practiquen, les pel·lícules que els hi agraden, etc.

Caldrà evitar descoratjar-se:A voltes, desprès de grans esforços per millorar l’actitud que tenim per aconseguir una bona convivència, ha resultat un fracàs. Potser havíem arribat molt esgotats a casa?. Havíem idealitzat el moment de sopar junts amb els fills i hi hagut una baralla?, demà serà un altre dia, abans d’anar a dormir farem les paus i preveurem aquests desoris.

Us deixo una imatge de dues de les meves nétes quan eren petites convivint amb amigable harmonia i compartint joc.

En bona harmonia