La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Set pautes per dialogar amb el nostre fill adolescent

Set pautes per dialogar amb el nostre fill adolescent Zoom

Set pautes per dialogar amb el nostre fill adolescent / Victòria Cardona

Comunicacií amb l'adolescent Zoom

Comunicacií amb l'adolescent / Victòria Cardona

Set pautes per comunicar-se amb el nostre fill adolescent

És difícil relacionar-te amb el teu fill mentre fregues els plats si ni tan sols el mires; el primer que necessita una bona comunicació és estar, demostrar amb petits gestos, amb la mirada, que tenim disponibilitat, que ens interessa”.

Ricard Ramos

(terapeuta de l’Hospital de Sant Pau)

La confiança dins l’espai familiar és el resultat de ser persones flexibles, la rigidesa és mala companyia per construir un ambient de benestar. Els pares som rígids quan per manca de temps, per estar cansats o per estar capficats en mil problemes, no sabem escoltar el que ens diuen els fills, no calcem les mateixes sabates (tant si són del trenta com del quaranta) i no ens interessem pel que els preocupa. A vegades amb un “fes el que t’he dit i no em donis la llauna”, no escoltem les raons que tenen per dur-nos la contraria, raons que s’han de saber, sobre tot, si el fill calça el quaranta.

El to de veu indica el nostre estat d’ànim i és creador d’una determinada atmosfera a la llar; no és indiferent, per tant, parlar amb un to o amb un altre. Hi ha pares o mares que utilitzen un to de veu que altera als seus fills. D’altres, en canvi, amanseixen als més rebels.

I avui he pensat en aquestes set pautes per conversar amb un bon to de veu amb el nostre fill adolescent.

Per establir bon diàleg amb els fills adolescents, recordem:

  • No fer mai cap suposició del que ens explicaran abans d’iniciar una conversa amb el fill.
  • Escoltar i ser proper amb un toc a l’espatlla per donar-li la certesa de que confiem què no ens enganyarà.
  • Tenir una actitud acollidora i no mirar el rellotge ni sermonejar.
  • Ser discrets i no “ventilar” el què ens expliquen.
  • Fer pactes i arribar a acords o sigui els pares cedir en quelcom i el fill que també ho faci.
  • Tenir sempre una actitud conciliadora i molt positiva per deixar temps per reflexionar al fill. Ell ha de decidir amb llibertat i ha de viure personalment els seus èxits o els seus fracassos per aprendre des de la seva experiència.
  • Interrogacions a l’adolescent d’aquest tipus: “...què has fet?”, ...”a on has estat?” o “...amb qui has anat?”, dites de manera inquisitorial, poden atordir. Si creiem que no són sincers, és millor fer veure que no ens n’adonen i observar per què no ens diu la veritat.

L’adolescència és l’etapa de la vida en que es necessita tot l’afecte i tota la coherència de vida dels pares per animar els ideals que creixen en el seu cor. Un cor – el de l’adolescent - amb el sentiment de voler fer un món millor. Un cor que necessita bons referents per estar motivats i per enfortir la seva inseguretat.

Els nostres fills adolescents tenen tot el dret de què els acceptem tal com són física i psíquicament; tan si estan prims com grassos, si parlen fent galls, si es mouen amb poca elegància, si es tornen silenciosos o si parlen molt fort, tant si tenen tristesa com si tenen rebel·lions. Segur que, si no els angoixem, aniran superant els seus estats d’ànim i creixeran harmònicament en tots els aspectes.