La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Seguim...

El que realment necessita l’home no es viure sense tensions, sinó esforçar-se per un objectiu que mereixi el seu afany.

Viktor E. Frankl

Tenir la responsabilitat de l’encàrrec ajuda a nivell personal al creixement personal dels fills des de diverses vessants. A casa tenim a l’abast moltes ocasions per fer-los col·laborar, des de coses materials per contribuir al bon ordre de la casa, com podrien ser anar a comprar, recollir la cuina, repartir la brossa i el paper en els contenidors, endreçar els armaris, etc., fins a d’altres que contribueixen més a la seva sensibilitat i a la bondat, com ara ocupar-se de jugar amb un germà petit, explicar-li contes, fer companyia a un avi malalt... Aprenent el valor de la participació, el noi i la noia, és preparen, alhora, per la sociabilitat i el treball en equip.

Un pare, mestre d’una escola em va explicar el seu costum de carregar la rentadora de roba al costat del seu fill, que l’ajuda a classificar la roba per textures, colors, mida i fins i tot per olors. Per la criatura és un joc i mentre realitza aquesta activitat lúdica està desenvolupant moltes capacitats: la capacitat d’observació, i per tant de concentració, a més d’estimular el tacte, la vista, l’olfacte i l’oïda.

Una altra experiència viscuda que dóna bons resultats i que és útil per incitar la iniciativa i la il·lusió dels fills, és la de reunir-se per fer el repartiment de tasques, i que quedi escrit en un cartell a qui s’adjudica cada cosa. Mensualment, es revisa i es fan els canvis oportuns. Per exemple, l’encàrrec de recollir la cuina no és igual que el de prendre nota de qui telefona, o el d’anar a comprar o bé llogar una pel·lícula pel diumenge no és igual que baixar les escombraries fent una recollida selectiva, per tant, s’ha de fer de manera que tots tinguin els seus torns i que aquests no els resultin feixucs.