Records del Nadal...

Avui m’agrada deixar-vos aquest record de la biblioteca familiar per desitjar-vos un Bon Nadal amb el dibuix d’un senzill pessebre, protagonitzat per nens que s'ho miren força embaladits. A la pàgina 47 de El llibre dels minyons de Joan Profitós, pedagog i escolapi balaguerí hi trobem aquesta il·lustració del germà del meu estimat pare - Miquel Cardona, Quelus -, de l’anny 1933. Aquests dies recordem els que ens han precedit i gaudim del rastre de bondat i de tradicions que ens van deixar els nostres avant passats i que anem passant de pares a fills. Són vincles afectius que el temps no esborra mai. Jo recordo la visita de l’Associació de Pessebristes a casa meva per valorar el que ja s’havia preparat amb temps, amb les mans empastifades de guix i fang per preparar un pessebre artístic. Però tampoc hi va faltar mai, ni hi falta ara, a casa meva, ni a casa dels pares, el pessebre més casolà com el del dibuix de Quelus, el de les figuretes, molsa, casetes, rius, branquillons i suros en el que hi participàvem i hi participem petits i grans. I amb el tema central de la cova a on Jesús neix escalfat per l’alè de l’ase i el bou i per l’amor de Josep i Maria. El pessebre és una tradició i creació dinàmica i que predisposa a tots a afegir-hi la seva figura preferida, a fer caminar els Reis, a cantar per dins i per fora i a contemplar amb bona voluntat el Misteri de Nadal. Mirar la cova ens fa més senzills i austers i, amb alegria i amb esperança d’un futur millor. Visquem el Nadal amb mirada de pastors o d'infantsi ho veurem tot molt més clar: “... Només els quatre pastors Li van veure bé la cara; L’àngel els fregà el cabell Amb la punta de les ales...” Josep Maria de Segarra (fragment "Poema de Nadal" BON NADAL 2010 i un ANY 2011 carregat de bons projectes!