La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Rebequeries: Ens manipulen? Hem d'ignorar-los?

Zoom

Rebequeries: Ens manipulen... els hem d’ignorar?

“No m’agrada gens que es digui que un nen fa "rabietes" per MANIPULAR als pares. Jo això ho he escoltat d’una persona amb prestigi. És clar que no diré el nom perquè s’hauria abans de parlar amb ell i jo no hi tinc accés. Enel pròxim post del meu blog: "La convivència un trencaclosques" parlaré d’aquest tema”.

Això ho escrivia al meu mur de facebook tot pensant amb una entrevista que havia escoltat i que m'havia arribat a l’ànima.

I aquí estic. Havia de mantenir aquesta paraula.

Justament ahir vaig cercar el google: “enrabiades” i en un article, que semblava seriós em vaig trobar en el verb IGNORAR...

Més estranyada encara: Els pares han d’ignorar al nen enfadat? No és una paraula molt forta?

Doncs mares, pares, creieu-me ni les criatures ens volen manipular ni els pares els hem d’ignorar.

Fa poc en una entrevista que em feien a la televisió i, per demanar-me l'opinió, em van fer veure un vídeo en el que un nen s’enrabiava molt ja que els seu pare no li volia comprar una bossa de patates fregides, en un supermercat. I, una pensa: Com volem que un nen de dos o tres anys es domini desprès d’estar veient totes les prestatgeries i el carret plens de menjar? Doncs en aquest cas al nen cal donar-li tota la raó i donar-li el que demana si fa estona que no ha menjat i, ja està!!!

Escolteu, ja està bé! Ara, amb l’excusa que durant molt de temps el nostre fill ha estat el “rei de la casa”, l’hem de maltractar i l’hem de fer patir?

No i no. Els pares el que hem de fer és haver previst unes pautes i fer que es compleixin amb la mateixa naturalitat que ens dutxem i ens vestim per sortir al carrer.

Si improvisem les ordres, desconcertem al nostre fill i farà “la rebequeria”.

I, si tot i tenir aquestes pautes la fa? Què hem de fer?:

1.- Observar i esperar

2.- Calmar i abraçar

A dalt tenim una imatge. Aquest nen està senzillament empipat perquè estava jugant tranquil·lament i els ganàpies dels seus germans li han arrencat la pala, quan ell feia servir.

Aquest nen, per cert per mi molt estimat, és el meu nét i no manipula a ningú, li han fet una mala passada i si jo hi arribo a ser els seus germans grans m’haurien sentit!

El nen del vídeo, com molts altres tenia gana, o son o estava cansat. No manipulava al seu pare. Més aviat el seu pare no acabava mai de comprar i s’entretenia massa tempstriant un o més dels diferents formatges que veia.

Bé, ja vaig acabant. Avui deixo obert aquest post perquè seria perfecte rebre els vostres comentaris.

Només vull recordar-vos que és a partir dels dos anys que els nens comencen a voler gaudir de la seva autonomia i que cal incentivar-la en lloc de “tallar-li les ales”. O... els havíem tallat quan volia agafar la cullera o posar-se els mitjons totsol i nosaltres fèiem veure que no ho veiem..?