La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Rebequeries (II). Horaris, hàbits

Rebequeries (II). Horaris, hàbits

Zoom

Hora de dormir dels més petits de casa

“No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l’aigua amb la seva dança i cançó”

Rabindranath Tagore

Imatge: Un rellotge que ens marca l’hora. Intentem que a aquesta hora que tots els nens de menys de tres anys estiguin dormint i fem el que puguem: explicar conte, cantar, acaronar. Senzillament acompanyar cada dia a la mateixa hora!

Al post anterior vaig rebre molts comentaris i situacions personals de fills en edat d’enrabiades. L’autonomia de les criatures es desperta als 2 anys i tenen necessitat de fer coses sols. No cal contrariar-los –a no ser que vulguin iniciar una activitat perillosa. Els hem de deixar que vagin fent descobriments i que tinguin petites iniciatives.

Quan tallem iniciatives moltes vegades promocionem la protesta en forma d’enrabiades llargues i complicades d’aturar.

Relacionat amb les enrabiades em sembla que va bé reflexionar.

Com anem creant hàbits? Els fills els aniran incorporant a la seva vida i els compliran de la mateixa manera que es vesteixen per anar a l’escola infantil i no hi van amb pijama.

El costum de complir el que està establert a la mateixa hora és necessari, si bé alguna vegada es podrà tenir la flexibilitat de fer algun canvi, però per uns fets extraordinaris i, com que els infants viuen el moment, és aconsellable ser previsor i avisar-los amb temps.

L’hàbit es construeix per la repetició d’actes. I, cal ser constant en mantenir uns horaris per llevar-se i per anar a dormir, per a l’hora dels àpats, per al temps de lleure, per a l’estudi, per recollir les joguines. Alguna rebequeria ens estalviarem si el nostre fill els adapta amb naturalitat a laseva vida.

És convenient organitzar-se tenint en compte les possibilitats i limitacions reals, no fos cas que per massa perfeccionisme ens equivoquéssim a l’hora de marcar-nos objectius a aconseguir, i no els poguéssim assolir.

Ens podem preguntar si realment podem explicar un conte cada nit abans d'anar a dormir el vostre fill... Si la resposta és no. Us suggereixo que no ho feu.

El nen s'enrabiarà el dia que no podreu explicar un conte si estava acostumat a que ho feieu cada dia.

Observem si el nostre fill té enrabiades molt sovint i consultem com va de comportament a l'escola amb la mestra d'educació infantil. Preguntar i formar-se en aquest tema és de pares savis. Les consultes no les fem pel passadís de l'escoleta. Demanem hora i ens infomem com viu el joc, la relació amb els companys, amb la mestra, etc.

Si som constants i pacients en crear hàbits ens estalviarem enrabiades.

Entre la mare i el pare s’ha de preveure l’horari del dia de festa (que també n’hi ha d’haver) i l’horari del dia de feina, posant-se d’acord per repartir les tasques; l’experiència ens demostra que moltes vegades recau tot sobre la mare, però el pare no pot estar absent de l’educació i ho ha de compartir tot.

L’ordre d’una llar no serà el d’un museu ni el d’un cementiri, ja que hi ha vida i, per tant, hi ha moviment; més aviat serà l’ordre d’un obrador, on l’estimació dels pares marcarà els límits del que s’han proposat i s’aprofitarà del recurs de crear hàbits a la primera infància.

Anem fent amb paciència. No oblidem que la gota d'aigua -quan és constant- és capaç de foradar la roca, no així la pluja tempestuosa.