La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

No a la violència, sí a l'afecte

Sí a l’afecte, no a la violència

“La violència a les pantalles genera agressió i temor, no obstant això, el més perillós és que també pot provocar manca de sensibilitat quan la veiem amb certa freqüència”.

Júlia Borbolla

Pensem en la violència domèstica o amb l'assetjament a les escoles que tants estralls fa.

Eduquem especialment als nois perquè no els passi ni per un moment pel cap exercir la força per dominar la seva mare, la seva germana ni cap noia, eduquem-lo per saber tractar a les seves amigues amb lleialtat i respecte. És una forma d’anar en contra de la violència.

Procurar que a casa no es vegin pel.lícules de violència. A casa Violència zero. Com que tenim poc temps de lleure més val fer opcions de dvd que generin valors. El director Spielberg sempre agrada i dirigeix pel.lícules entretingudes i amb elements educatius.

I siguem afectuosos ja que segons alguns experts, quan els fills es troben amb un ambient poc càlid o hostil a la llar o quan no poden establir lligams afectius duradors amb les persones que es fan càrrec d’ells i quan es presenta com un model ser el matón o el més agressiu, es poden arribar a tenir més fàcilment conductes violentes.

D’una banda, els joves poden creure que en el món que els envolta tot és hostilitat i la seva resposta ha de ser agressiva i violenta i, d’altra banda, al no establir vincles constants afectius amb persones properes, els queda disminuïda la seva capacitat afectiva, i això també és un caldo de cultiu per a aquestes respostes tan negatives.

Afecte doncs i violència zero