La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

No t'espantis..!

Quan la comprensió ajuda a crèixer.

No t'espantis..! Zoom

No t'espantis..!

Coberta e-book Zoom

Coberta e-book / Studia Humanitatis

No t’espantis...

La comprensió neix de la humilitat, no del orgull del saber.

Susanna Tamaro

Il.lustro aquesta entrada amb la coberta de l’e-book del meu llibre en castellà Un estrany a casa” amb aquesta noia que es “tanca” i no vol escoltar ... La nostra protagonista d’avui no és així, és una adolescent coneguda, que escolta i rectifica quan ha fet un disbarat com moltes noies que accepten ajuda quan els pares no ens “espantem” de res... Nosaltres - pares o pares i avis alhora . tampoc som perfectes!

Em comentava confidencialment la mare d’aquesta adolescent:

“La meva filla de 13 anys es va sincerar amb mi dient-me que m’havia pres 50 euros del meu moneder. No em vaig espantar i em va explicar que li passava: Estava coaccionada per uns missatges de mòbil que li enviava un noi... Un noi – segons ella – però ves a saber si era un paio trastornat, un lladre o un padastre amagat sota l’anonimat de la xarxa. Ell li deia que estava enamorat d’ ella i més elogis per entabanar-la i li demanava diners amb l’excusa de que ho necessitava perquè... “si estic a l’atur”... “si la meva mare està malalta”... “si el pare es va morir...” i la meva filla l’havia cregut i jo ho havia pagat...” Fins aquí aquesta anècdota força freqüent i aclaridora del perill de les xarxes tot i que reconeixem que també estar-hi connectat té algunes bondats.

La mare - sense esgarrifar-se i amb comprensió li va fer adonar de com és l’ús del mòbil i d’estar a l’aguait per no confondre la virtualitat amb la realitat. Li va dir: “-No sabem qui hi ha darrera d’aquests missatges, persones de la comunicació virtual que s’aprofiten de la debilitat sentimental d’alguns però tu no t’has de deixar confondre i ara és el moment d’aprofitar l’experiència, filla. Està bé que m’hagis dit que havies “tocat” el meu bitlleter. Amb la sinceritat teva t’has guanyat un perdó immediat però vull que recordis que no et pots deixar enredar per la xarxa i ho hauràs de tornar...”

Van quedar que els 50 euros els aniria estalviant de la seva paga i els donarien a una persona coneguda (amb nom i cognom) que ho necessitava de debò. “ - Ha passat un any i la meva filla ho ha après, només utilitza el mòbil quan fa falta i, quan ho creu convenient, ho explica a alguna amiga perquè no li prenguin el pel com a ella. Per ella 50 euros era molt i amb una setmanada de 10 euros va suposar un esforç tornar-los i privar-se d’algun refresc i tertúlia amb les amigues. M’he alegrat sovint que gràcies a una malifeta i de la confiança que em vaig guanyar per no renyar-la, - va seguir explicant-me la mare - vam poder parlar-ne i sobre tot va entendre que allò era un timo,  que havia fet malament, però estava súper oblidat per mi i que li agraïa la confiança sincera”.

Aquest exemple ens porta a considerar que sempre hem d’educar com va fer aquesta dona, que va actuar de forma positiva però enèrgica. La seva filla va fer malament però tots cometem errors i els pares no podem reaccionar de manera brusca quan els fills els reconeixen i estan penedits.

La confiança entre pares i fills és fonamental per llimar o guarir tots els defectes d’uns i d’altres.

Més val escoltar veritats que ens tombin de l’ensurt que no la hipocresia o la mentida dels fills, provocada de vegades per la por o el disgust que es pugui donar als pares.