La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

No juguis, no et distreguis ...

Un passeig pel barri Zoom

Un passeig pel barri / Tonucci

No juguis... no et distreguis..!

Una bona joguina és aquella que sense ser res concret pot ser-ho tot.

Francesco Tonucci

Avui em fa gràcia deixar-vos l’acudit d’una vinyeta del llibre “Frato, 40 anys amb ulls d’infant” (2007)de Francesco Tonucci, on explica amb humor que “els alumnes es poden prendre massa literalment el que el professor els explica sense deixar que s’expressin tal com són”.

La tira del dibuix – ja la veieu - consisteix en uns nens que fan una visita al seu barri en fila de dos en dos agafats de la mà.

“Doneu-vos la mà,

No us distraieu.

No baixeu de la vorera.

Ara tornarem a classe i cadascú dibuixarà el que recordi de la visita.”

Resultat de la sortida: El clatell del nen de davant seu a la fila.

Estimat Tonucci: Gràcies per ajudar-nos a pensar i a rectificar el nostre comportament amb la teva vinyeta i preguntem-nos   que podien haver vist o que podien haver sentit aquestes criatures...

Siguem més positius i deixem ser més creatius als nens. Canviem el “No us distraieu” o el “No baixeu de la vorera” per “Admireu i gaudiu de totes, totes, les botigues del barri”. “Badeu amb els edificis que hi trobeu.” “Escolteu l’aire”. “Parleu amb el vostre company”. “Mireu el cel...”

Doncs sí, una passejada pel barri també és ocasió de conèixer mil aspectes de la vida i dóna a les escoles prou recursos per animar als seus escolars la seva iniciativa i curiositat...

No facis ... no cridis ... no parlis ... no juguis ... no et distreguis ..! Una actitud ben negativa per educar. Una manera d’amargar la vida... Un perdre l’oportunitat de deixar viure les iniciatives i la llibertat... Una forma de negació que fa perdre a les criatures tota l’espontaneïtat en un temps d’oci... Els pares i els mestres ens despistem! Som quadriculats quan no cal ser-ho i ens oblidem del més important per ensenyar a viure: Veure i sentir!

Caldrà reflexionar amb la necessitat de deixar lliures els fills mentre passegen o juguen. Cal respectar la seva personalitat o activitat i proporcionar a casa i fora de casa moments d’autonomia personal, el joc és un element necessari i divertir-se també.

Qui no ha vist unes criatures fent castells amb la sorra de la platja i la paciència que té un d’ells a omplir “galledetes” a la vora del mar per fer una construcció amb la mateixa atenció, detall i concentració que ho faria el millor arquitecte del món mundial? Qui no ha vist un hort a aquella escola en que els petits aprenen a estimar l’ecologia i la naturalesa i paciència per esperar el creixement d’unes tomaqueres ben tractades?

Sense deixar d’adquirir joguines a les botigues cal recordar que un joc o una joguina, quan menys elaborat més creatiu és. Ho constatem amb el que fan els nens amb el fang o amb els exemples abans esmentats tant si som a casa i els hi donem una caixa de cartró o els folis que no necessitem de pàgines que hem imprès o estem al carrer ...

Arriba el bon temps, demà comença la primavera. Escrivint-vos també l’”ensumo” de la finestra estant... els diumenges passen ben pocs cotxes a Barcelona...

Cerquem espais tranquils de bellesa sigui al mar, a la muntanya o a un rierol del nostre país on els nens – sense “files” ni normes - juguin i es diverteixin. Fa molts anys un amic catedràtic, un home savi celebrava les noces d’or dels seus pares i les seves paraules d’agraïment van ser clares. Ell treballava i vivia a l’estranger però el que no podia oblidar eren les estades d’acampada amb els seu pares i germans a l’alta muntanya.

La creativitat dels nostres fills depèn d’estones de temps d’oci ben aprofitat i relaxat: badar, imaginar, compartir jocs...

Tenim la primavera a “tocar”, celebrem-ho..!

Fem i deixem fer sempre amb una actitud positiva canviant el No pel Sí!