La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

No ser avis esclaus: saber demanar.

Jordi Vilarrodà entrevista a Victòria Cardona

Saber demanar per no ser avis esclaus

“Plantejar-se pocs problemes és la millor manera de resoldre’ls.”

Jean Cocteau

Avui em pregunto: Quan pot succeir que les àvies ens sentim esclaves, com ho solucionem?

Avui us deixo l’enllaç de la primera part d’una entrevista que em va fer Jordi Vilarrodà a 9TV, programa 7 dies, arrel d’haver publicat el meu llibre Som avis,a l'inici d'aquesta reflexió del blog.

Ens sentim esclaves quan, procurant que els fills tinguin un temps de relax, no mesurem prou bé les nostres forces per tenir cura dels néts petits; llavors ens costa més refer-nos però no volem deixar de ser necessàries i no ho expliquem.

No podem oblidar la gestió del nostre temps ni la gestió de la pròpia vida ni podem gastar tota l’energia tenint cura dels néts si després no ens queda força per la comunicació amb els que viuen amb nosaltres o es perjudica la nostra salut física o psíquica. A vegades, haurem d’estar disposades a dir un “no puc”, encara que ens sembli que podem quedar malament o tinguem por de deixar de ser útils. És important reconèixer les nostres limitacions.

L’única solució que tenim és la d’explicar la situació en que ens trobem, per què no dir amb sinceritat que ens esgotem en lloc de viure d’una generositat mal entesa? Busquem recursos de tota mena, o sigui, saber demanar. Si no ho fem, podríem caure en una amargor, que dificultaria la convivència i promouria la infelicitat dels que viuen a l’entorn nostre.

Una actitud de tristesa, de neguit, de mal estar o del mal humor fa tenir als familiars propers contínuament pensant: Què podem fer per tenir contenta a aquesta àvia tan angoixada? I tots anar de corcoll..!

Es compren que el pares dels infants són els que també s’han de preguntar sovint si s’excedeixen demanant que els avis facin de cangurs massa sovint i, per descomptat, poden aturar-se per reflexionar com veuen als grans d’estat d’ànim i parlar-ne, cercant temps de diàleg.

I així tots plegats podrem tenir una convivència agradable i satisfactòria, també, per les criatures que volen gaudir d’avis alegres i no amb síndrome d’esclaus.

Pensem-ho pares i avis en aquest cap de setmana llarg. Gràcies.