Motivar i valorar als fills

Motivacions: Valorar als fills Els nens necessiten models més que crítics. Joseph Joubert Arribaran dies de vacances i tindrem més temps per estar amb els fills o els néts. Per això avui us suggereixo: estar de bon humor i valorar el que fan. Segur que fills o néts respondran més motivats al que demanem els pares o aquells que “els toqui” fer d’avis voluntaris. Valorar el nostre fill sempre és més estimulant per a ell que només fer-li recriminacions. Certament que de vegades, davant de les desobediències o de les males respostes, és fàcil perdre les formes, però hem de tenir la voluntat d’animar encara que estiguem exhausts o amoïnats; per això, en cas de perdre els nervis, el millor és observar, pensar i quan estiguem més calmats dir, per exemple: “això pots fer-ho millor, jo t’explico com”. Durant les estones que estem amb els fills trobarem moltes ocasions per valorar el que fan. És fonamental no demanar-los més del que poden fer. Si ho féssim, al no arribar-hi quedarien decebuts. Es tracta de suggerir-los petits reptes procurant que s’aprenguin a acceptar i que amb optimisme superin les seves mancances. D’aquesta manera, aconseguirem que sàpiguen que els estimem pel que són i seran més capaços per desenvolupar al màxim totes les seves capacitats individuals. No oblidem mai que en situacions de més estrès o conflicte, tant dels nens com dels adults, l’elogi és, gairebé sempre, una bona medicina. Un elogi que ha de ser fet amb mesura i amb encert. Un “Molt bé!!!”, “Què bé que ho hagis aconseguit!!!” acompanyat del rostre alegre del pare o de la mare o d’altres persones és la millor lloança. Anem descobrint les qualitats dels fills i potenciem-les, així farem que tinguin més satisfaccions i sabran fruir més de les coses bones de la vida. Comprenem també que hem d’alabar el que fan bé però amb objectivitat, es tracta de valorar-los però ni de bon tros que creixin amb superioritat ni suficiència davant dels seus germans o companys per qualificatius exagerats. Per això, l’elogi als fills hem de procurar fer-lo a soles i oportunament. Algun germà pot quedar entristit en veure una lloança per un altre i pot interpretar que ell no és tan valorat! Quan ens acostumem a motivar valorant el que s’ha fet bé es crea un ambient de bon humor i de confort a la llar en el que gairebé es fan innecessaris els càstigs o les reprensions i s’aconsegueix una cara d’alegria com la de la meva estimada néta Clara, la nena que il·lustra aquest post d’avui. Us afegeixo per si em voleu venir a saludar la tarda del dia de Sant Jordi la meva estada a dues llibreries. A Llibreries Troa - Garbí: “Parada” Rambla Catalunya (a l'alçada del nº 70, a prop carrer València) De 4h a 5'30h. tarda Llibreria A Peu de pàgina: C/ Major de Sarrià, 50 De 6h. a 8h. tarda Bon Sant Jordi!!!