La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Més converses i menys interrogatoris

Més converses i menys interrogatoris

(Adolescència)

Una bona conversa ha d’esgotar el tema que tracta però no ha d’esgotar els seus interlocutors”.

Winston Churchill

Tenir converses amb els adolescents no és fàcil, els tenim enganxats a l’ordinador on hi troben de tot, música, els amics i coneguts, i la informació que els interessa i d’aquí a dos dies portaran el món a la butxaca. Pares i educadors hem d’anar cercant noves fórmules per parlar amb ells.

Generalment tractem l’adolescent com a una persona madura quan encara no ho és i els fem massa preguntes d’aquest tipus: “Què has fet?”, “On has estat?” o “Amb qui has anat?”; és com si ens agafés un tic nerviós i repetim, repetim, repetim. Segurament el millor és fer menys preguntes i conversar més tranquils.

Normalment, els pares anem accelerats i voldríem saber què ha fet, però si no ho prenem amb calma, ell no s’allargarà i no podrem conversar; a l’anar amb presa i nervis semblarem més policies que no pas pares.

La típica pregunta que fem sovint: “Com et va?” no s’ha de fer gaire, sobre tot quan fem cara de pomes agres. És de sentit comú no fer-la; fàcilment ens contestaran: “deixa'm”, i masses “deixa'm”, vol dir que som força pesats.

El “com et va?” és adequat en circumstàncies de tranquil·litat i de pau però el “com et va?” amb un fill que ha tingut un disgust amb un amic, que li han fet el buit a l’escola, que no l’han convidat a la festa que esperava, que està aclaparat perquè no es concentra, que està amoïnat perquè s’ha engreixat tres quilos de cop, que el nen o la nena que li agradava l’ha aparcat o que se li ha espatllat internet... s’ha de substituir per frases sense interrogant: “t’ajudo”, “em sembla que no puc fer res per tu”, “si em necessites, ja m’ho diràs” “avui farem verdura i amanida”, “anem a comprar entrades pel Barça” o “jo et telefono al servidor d’internet, no t’amoïnis...”

Facilita la conversa seguir-los el fil del que diuen amb una frase mig en broma, fer-se proper amb un gest o donar-li la certesa que confiem que no ens enganyarà. Si creiem que no són sincers, és millor fer veure que no ens n’adonem i observar per què no ens diu la veritat.