La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

L'ordre de la casa no és el d'un museu

Zoom

L’ordre de la casa no és el de museu

¿Què és la nostra imaginació al costat de la d’un nen que vol fer un tren amb un espàrrec?

Jules Renard:

Només és per reflexionar que us deixo dos exemples i que cadascú pensi si pot trobar el terme mig amb sentit comú.

Ho expliquem amb dos fets reals referint-nos a l’ordre:

Conec una noia de dinou anys que està sospirant independitzar-se i fugir de casa.

El seu problema és que té un pare i una mare tan súper ordenats que no la deixen tranquil·la, li ofeguen totes les iniciatives i la creativitat que necessita per la seva professió. L’ordre és una bona qualitat, però tenir manies i no deixar viure als altres és una mancança ben greu. És trist que, en aquest cas, no puguin conviure tots tres amb bona harmonia, perquè els pares són massa ordenats, meticulosos, perfeccionistes. Aquí, de la qualitat de l’ordre n’ha esdevingut una colla de defectes. La noia cercarà la manera d’escapar-se aviat de la seva llar quan els pares encara haurien tingut uns anys per gaudir de la companyia d’una persona jove.

Tinc uns amics, pares de família nombrosa.

A casa seva hi acostumen a haver sabatilles fora dels armaris, un vas d’aigua buit a la taula de la sala d’estar, alguna joguina pel passadís. Tot d’una, si un fill demana a la seva mare de fer un pastís, la dona deixa la tasca que tenia entre mans i se’n va amb el fill a la cuina. Al moment escoltes l’enrenou de batre ous, d’obrir i tancar la nevera, i s’hi afegeixen dos fills més “per ajudar”. És diumenge, la mare torna a la sala, s’asseu amb un fill a la falda per seguir amb mi i el seu marit la conversa encetada i ens comunica que, així que estigui el pastís fet, berenarem. No critiquem al marit, ja que mentre l’esposa estava a la cuina, ell ha estat fent una construcció ben maca amb el fill de cinc anys. En aquest cas, el defecte del desordre s’ha convertit en una gran qualitat. S’ha creat una llar acollidora en un dia festiu.

Per pensar-hi que cadascú té el seu aire i sap quines són les seves prioritats.

Bones vacances