L'ofici de viure

L'ofici de viure "Somriure augmenta els estats d'ànims positius. Davant d'un problema: passegi; en lloc de bloquejar un estat dànim intel.lectualment, mogui'l físicament i prengui distància. Moure's, parlar amb altres persones i entrenar-se en exercicis de gratitud són remeis poderosos". Christophe André Per parlar del meu últim llibre "Un estrany a casa. La comunicació amb l'adolescent" (editat per Pòrtic, grup 62), Gaspar Hernandez em va convidar al seu programa "L'ofici de viure" a Catalunya Ràdio. De l'entrevista us deixo l'enllaç per si voleu escoltar-la i la fotografia amb els meus companys de "taula": Gaspar Hernandez, Jordi Llavina i Ricard Rotllant. http://www.catradio.cat/audio/580933/Lofici-de-viure-Entendre-els-adolescents Us deixo una petita reflexió de l'adolescència si bé us recomano escoltar l'entrevista. Amb una hora de programa i una bona conversa, amb persones com les que vaig compartir trobada i amb l'afabilitat de Gaspar Hernandezes pot anar esbrinant una mica de l'Ofici de viure. Tot sigui per entendre millor els adolescents i poder comunicar-nos amb ells. Ja sabem que a vegades als pares ens costa una mica. Pot ser la xarxa és la nostra competència? Sí la xarxa, "la colla"o el seu desig d'independència però allà hi som amb molt d'amor i amb bon humor. L’adolescència és un recorregut en el que el fill viu una crisi. Per això, s’ha de trobar molt valorat i acompanyat per superar-la amb èxit. Conec bé els adolescents i, tot i que semblin estranys, no ho són. Són éssers normals sotmesos a la revolució hormonal que pateixen, una revolució que afecta tant al seu aspecte físic com al psicològic, afegint-hi la seva recerca d’identitat amb la necessitat d’independència. El problema rau en que aquest desig d’independència no coincideix amb el criteri que els pares tenen de la mateixa, més aparellada amb la llibertat responsable. Alhora, per als fills, cercar la seva integració en el grup creix amb molta força en aquesta etapa de socialització, i serà desitjable que triïn amics que no malmetin el que fins ara han construït els pares. Ens haurem d’esforçar més per aconseguir dialogar amb ells. No ens desanimem, tenim a favor nostre que ens estimen molt. La necessitat d’estimar i ser estimats que tots tenim per ser millors persones i per anar amb més seguretat per la vida és mútua. Una seguretat que creix quan sabem que interessem a l’altre. Als pares no només ens interessen els fills, sinó que volem estar a prop seu confiant en ells perquè ells també confiïn en nosaltres, amb una total sinceritat per parlar de tot, de tot, de tot. La comunicació és una forma concreta d’estimar; per tant, abandonar-los només a la colla, a l’amic íntim o a les pressions de la publicitat o de la xarxa, sense enraonar amb ells, està prohibit quan procurem ser uns bons pares. El cor té molta importància a l’adolescència. Saber parlar de cor a cor és fonamental. El nostre i el del nostre fill han d’estar oberts a l’afecte per realitzar la trobada. Quan estimem donen tot el que som, tenim i sabem sense esperar res a canvi. Si engrandim la capacitat d’estimar -donant-nos i ensenyant-los a donar- tots plegats en sortirem d’aquest procés adolescent, més autònoms, lliures i feliços. Endavant i que el bon humor no hi falti!!!