És fàcil ser lliures És tard, he anat escrivint i escrivint el proper llibre i veig que em queda una mica d'ànim per fer una entrada al blog. Ja us confeso que sóc una noctàmbula, és l'hora que puc escriure sense interrupcions. Mira que és maca la nit! I ves per on va de reflexió seriosa. Tot i que va de llenties. És tard, ja ho he dit, i em sembla que tinc el sopar tan digerit que quasi quasi envejo Diògenes; en menjaria un bon plat! Qui no ha après a menjar llenties, d’adult podria ser un esclau, com ara aprendrem d’Aristop. Jo no ho seré perquè m'agraden molt les llenties i n'he après a menjar, i tu? La història diu: El filòsof Diògenes estava sopant llenties quan el va veure el filòsof Aristop, que vivia confortablement a base d’adular al rei. Aristop li va dir a Diògenes: - Si haguessis après a ser submís al rei, no hauries de menjar aquest fem de llenties. Diògenes li va replicar: - Si haguessis tu après a menjar llenties, no hauries d’adular al rei. Encara que semblava que Aristop no tingués problemes, no podia ser feliç perquè havia canviat la seva llibertat anterior per un grapat de comoditats i d’egoismes que el feien esclau del rei. Vivia sense responsabilitat, esperant atipar-se, xuclant dels altres i prou, sense criteri propi i per tant, sotmès a totes les opinions sobre moda, plaer o consum, preocupat només de quedar bé amb tothom perquè el rei estiguis content. Bé i ara a pensar-hi o a fer llenties. Segur que la nostra Cristina, blocaire, o l'Ada que està pel facebbok, pot ser ens donaran alguna recepta ben bona aprofitant que amb un plis plas les trobarem cuites a la botiga de "llegum cuita" o en uns magnífics pots de vidre. Elles ens pot indicar un sofregit o una salseta per donar-li un gust que li agradaria a l'Aristop i estaria menys dominat pel rei. Aquesta és la qüestio afegir algun ingredient per alegrar la vida, sense caure en esclavatges que malmentin el bé més preuat: la llibertat.
2 min
