Criatures 15/12/2011

Ja som avis..!

2 min

Ja som avis

Ja som avis “Qui no posseeix el do de meravellar-se i entusiasmar-se és com si no tingués vida, els seus ulls estan tancats.” Albert Einsten Tot i que els avis tenim les nostres dificultats com qualsevol ésser mortal, tot i que a vegades esperem rebre algun “gràcies” dels nostres fills perquè ells donen per descomptat que la nostra obligació és no dir mai “no puc”, tot i que haurem d’aprendre a dir aquest “no puc” abans de agafar la "síndrome de l’àvia esclava", tot i que ens etiquetin de “mal criadors oficials” i callem, tot i ... moltes coses més, ningú ens pot arrencar l’alegria i el goig de fer avis, de petonejar, explicar contes o abraçar ben fort als nostres néts. En aquest enllaç d’una tertúlia a 8TV amb Josep Cuní i amb Elisenda Roca i altres assistents tenim testimonis del que us escric: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/aprendre-a-ser-avis/ En definitiva l’experiència de ser avis ens fa tornar a sentir joves, perquè es renoven els ànims. I a part de la joventut de l’ànima, es renova la del cos; no cal fer-se cap tractament d’estètica – a no ser que sigui molt imprescindible - perquè aquesta alegria íntima que tenim els avis s’escampa per fora. És un privilegi seguir endavant i no mirar enrere. Molts i moltes recuperem l’optimisme, somriem més i difonem la bona nova d’un naixement a tots els vents. Com ens alegra i ens remou positivament a tots i a totes la presència d’un nadó i d’un infant..! Et queda gravat per sempre el bon aspecte de la teva filla o la teva jove després del part o amb el nadó al pit, l’habitació blanca de la clínica, les mirades de complicitat dels pares; no cal dir que tots els avis s’atorguen la semblança del nadó, es fan preguntes sobre el color d’ulls, que al principi són de color blau marí, però després de quin color els tindrà? Tot fa olor de colònia fresca; a l’ambient es respira pau i felicitat. El do més gran que tenim és la vida, i a la vida de qualsevol persona sempre s’hi ha d’entrar de puntetes; quan comença s’ha d’embolcallar d’afecte i de respecte. Tinc a la memòria la frase d’un autor francès que s’escau en aquest context: “Tot amor neix innocent, fràgil i vulnerable. És la nostra fidelitat que l’ha de protegir i portar-lo a coll com a un infant”. Palpem que tenim projectes nous i atractius i que amb el repte d’exercir d’avis s’han complert moltes expectatives que anhelàvem quan vàrem veure el nou compromís dels nostres fills al triar i decidir-se per casar-se i quan ens varen anunciar el desig de tenir un fill. Anem preparant el dinar de Nadal, a veure si els reunim, més o menys a tots! Una abraçada i res de fer-se les víctimes: A aprendre a demanar.

stats