La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Homenatge a les mares

Homenatge a la meva mare

Enllaç a entrevista: \"Sobre una dona singular: l\'àvia\"

“El misteri és aquell fons de realitat a on no arribem.”

Gustave Thibon

Avui només escric aquesta petita reflexió pensant amb la meva mare i entantes dones que, amb grans sacrificis i amb pocs mitjans econòmics o tecnològics, van fer el possible perquè fóssim totes les dones d'avui més promocionades.

Jo recordo de la meva mare que tenia cura del pare com si fos un nen petit. No oblido la imatge del dormitori dels pares, abans d’anar a dormir, amb la gira del llençol oberta i tota la roba del pare per l’endemà organitzada per ella. Quan els nostres pares tenien un compromís, i havien de sortir més arreglats, fins i tot li revisaven el nus de la corbata i li enllustraven les sabates amb gran eficàcia, seriositat i interès; tot es feia amb gran naturalitat.

Les mares del segle passat estaven disposades a donar sense rebre i sense passar factura; tot allò era normal, estàvem molt lluny de la dona que es passeja pel passadís de casa dient: “pobra de mi, com pateixo i que poc què em queixo”, fent-se la víctima.

Era un entendre la vida pròpia de l’època, a la que s’hi afegien unes circumstàncies i una manera de viure amb rols ben determinats: la dona era la mestressa de la casa i l’home el proveïdor oficial del que fos menester per la bona economia de la llar.

Tot això ha passat a la nostra memòria biogràfica amb agraïment per la seva generositat que ens empès a augmentar l’estima pels que ens han precedit.