Hem estat adolescents. No hem estat avis

Hem estat adolescents, no hem estat avis. Avui us deixo al bloc una petita reflexió sobre adolescents i avis Quan tens un fill adolescent vas una mica de bólit però recordes la teva adolescència. Saps que ell té una revolució hormonal que li afecta la seva part física i psicològica i que és temps d’obrir el paraigua de la paciència i de la comprensió fins que – el dia menys pensat - passi la tempesta de llamps i trons. Saps, també que la rebel.lia que demostra és necessària per madurar humanament i és conseqüència de la seva recerca de identitat. Nosaltres ho hem viscut quan érem joves i sabem que per poc que ens hi esforcem, si reconeixem que també ens alterem i demanem perdó, per exemple, els fills ens troben normals i els animem a tenim molts recursos per conviure amb confiança, reconeixent que tots ens equivoquem. Amb aquell bon esperit esportiu: “ara caic, ara m’aixeco”, pare i mare, seguirem junts tirant endavant per guanyar el partit de la vida amb el nostre estimat adolescent. És diferent amb els avis. No hem estat avis. De sobte trobem que s’emocionen excesivament amb els seus néts, entren a casa nostra d’una forma exagerada i molt sovintejadai intervenen en alguns aspectes que fins ara éren exclusius de la parella, sembla que els pares joves hagin perdut l’autonomia necessària per ser feliços. O trobem que els avis es queixen de que no els hi fem cas o no valorem prou el que fan per nosaltres quan, per exemple, es queden amb el fill o fills perquè es pugui sortir per anar de cap de setmana ben relaxats. Tots els pares esten segurs que els avis el cuidaran millor que ningú però a ells els hi sembla que no els hi demostren com es mereixen. No hem estat avis, ni hem estat grans i n’aprendrem perquè quan s’estima i es respecta continua la comunicació i la confiança esmentada al parlar de l’adolescència. Sempre es pot parlar i escoltar i comprendre els grans Els grans el que necessiten és una mica de temps, una estona sense tablet i que els hi demostrem l’agraïment. La majoria d’avis s’adapten a les noves tecnologies però donen molta importància al telèfon i a la conversa cara a cara sense presses. Cal intentar reforçar l’empatia amb els avis i anar aprenen junts el nou paper, això sí sense el mòbil a la mà. Gràcies per llegir aquest petit recordatori. Trobarem una part de l'entrevista de Jordi Vilarrodà sobre el paper dels avis el meu comentari, desprès de l'entrada. Desitjo que us sigui útil.