La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Gestió del fracàs per millorar la convivència

Gestió del fracàs per millorar la convivència

Rectifica, rectifica Zoom

Rectifica, rectifica

Rectifica, rectifica

“Tractar de millorar-se un mateix és empresa que dóna millor resultat que tractar de millorar als altres”.

Noel Clarasó

Avui faig una breu reflexió sobre com gestionar el fracàs... I .. ens preguntem:

- Tenim algun fracàs a la nostra vida..?

- Oh i tant que en tenim... No som pas perfectes!

Es tracta de reconèixer on tenim el punt dèbil que ens dificulta la convivència i amb serenitat llimar-lo. L’acceptació dels nostres defectes i l’afany de superació per millorar és positiu per a nosaltres mateixos i per l’educació dels nostres.

Anar amb cara de pomes agres no atrau mai a ningú!

Si anem accelerats ens es difícil trobar un temps per aquesta empresa important que és el coneixement propi. Ara bé si ens aturem, com estem fent ara al llegir, ens adonem que un espai per la reflexió també el trobarem; tanmateix no es tracta de donar voltes i voltes al mateix problema del nostre temperament o de les circumstàncies que tenim amb dificultats, una actitud així podria esdevenir en una addició mental que no produiria cap benefici, més aviat ens conduiria a l’angoixa, a tornar-nos malhumorats o a tancar-nos i per tant perjudicaríem la vida de família.

Un comportament influït pel pessimisme ens guiaria cap a la tristesa, a no oblidar traumes carregant les culpes als altres, a tenir memòria dels greuges rebuts, en definitiva ens quedaria minvada la capacitat de donar i de rebre afecte, fonamental per viure amb pau, assolir llibertat i omplir de bon humor la llar.

Per millorar la convivència entre tots plegats ens fem tres preguntes per reconèixer algun dels nostres defectes i d’aquesta manera posar fil a l’agulla per solucionar-los:

  • Som dels que ens sentim ofesos quan algú de la nostra família ens diu que fem quelcom malament? o bé, desprès del primer impuls d’enuig, sabem ponderar el fet amb calma i pensar: “¡Què bé que em coneixen, m’han aclarit un defecte, tinc un objectiu més per millorar i fer-los la vida agradable!”?
  • Els nostres fills ens han demanat fer una sortida amb altres pares de l’escola, que encara no coneixem... Busco una altra activitat per aquell dia per no fer l’esforç de conèixer gent nova?, o bé dic: “nois anem-hi, és una bona oportunitat per passar-ho bé!” i...m’oblido de la meva timidesa.
  • Amb companyia d’altres amics o amigues ens agrada portar la contraria, parlar només de les nostres coses, voler ser sempre el centre d’atenció?; o bé pensem: “escolto, m’interesso per el que expliquen els altres, m’espero per donar el meu parer”
  • Són tres claus personals per aprofundir-hi; totes relacionades amb sentiments negatius: susceptibilitats, timidesa, necessitat de cridar l’atenció, tot un repte de millora personal per comprendre els sentiments dels nostres.

    Si hem començat amb una frase de Clarasó avui us deixo aquesta altra tan maca per estar més segurs que sabem gestionar el fracàs si tenim sempre una actitud positiva i optimista . És de l’escriptor irlandès Oliver Goldsmithel, nascut l’any 1728:

    “La nostra major glòria no consisteix en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada cop que caiem”

    Fins aviat, amics i amigues del nostre bloc... anem fent el trencaclosques de la convivència.