La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Fora prejudicis

Fora prejudicis

“Escolta amb atenció i sense jutjar. Escolta amb el teu cor tant com amb les teves orelles.”

Julie Kuebelbeck – Victoria O’connor

No tinguem prejudicis i ajudem als fills a no tenir-ne.

Quan els pares malparlem dels altres ens excusem: “si només és un comentari!”. Siguem sincers: no fem només un comentari quan critiquem, sinó que estem jutjant a d’altres persones sense posar-nos al seu lloc ni esperar a tenir totes les dades. De veritat que una actitud de crítica no beneficia gens el cor dels nostres fills.

Que a la llar no s’escolti cap crítica, ni judici, ni murmuració de ningú. S’explica del triple filtre de Sòcrates quan li volien explicar alguna cosa, ell preguntava si el que li volien dir reunia aquests tres aspectes: la veritat, la bondat i la utilitat; si aquestes tres qualitats no s’hi trobaven, responia: “Si el que em vols dir no saps si és veritat, si no és bo i ni tan sols és útil, per què m’ho vols dir?”.

Per ajudar els fills a ser bondadosos és important secundar-los quan ens manifesten desitjos de solidaritat; els faríem cecs i insensibles si no els féssim notar la mala distribució de les riqueses, la gent que no té un mos de pa per portar-se a la boca o els infants que en lloc d’anar a l’escola cerquen a les escombraries alguna cosa per menjar.

Eslògans a l’etapa adolescent dels fills, com ara: “Gosa equivocar-te!”, “Anima’t a somiar!”, “Apunta’t aquest estiu de monitor a unes colònies!” o “Fomenta els ideals que tens dins el cor” són més engrescadors que lamentacions estèrils sobre que la joventut està molt malament, perquè la generositat sempre genera alegria i si ni ha molts joves ferms, per què no ho pot ser el nostre fill?

Després d’una classe que jo vaig donar sobre valors en un esplai de Barcelona, se’m va atansar un noi de 13 anys i em va donar un paper plegat sense signar. Quan em vaig quedar sola vaig llegir emocionada: “avui, amb el meu mocador he tret els mocs d’un nen petit que estava assegut a la vorera del carrer al costat d’un indigent, els dos pelats de fred”. He oblidat el seu nom però recordaré sempre el gest.