La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Estimats amics, amigues…

Estimats amics i amigues, pares i mares del món:

Començava fa un any la nova aventura d’escriure blog amb il.lusió. A vui la renovo amb l’integració de Criatures al nou diari d’Ara, un diari ben esperat, ben gestat per en Carles Capdevila i “ben parit amb tan bon equip” (aquest rodolí ha sorgit ben espontàni). Felicitats per aquest nou projecte!

Reflexionarem junts sobre els temes que m’han ocupat sempre amb el desig de ser útil per ensenyar a viure als nostres fills, des d’alguns coneixements però, sobre tot, per alguna cicatriu, alguna arruga i més d’un cabell blanc. De tot n’estic molt contenta, són l’aval de la meva experiència. Aquesta és la realitat.

Ens podria semblar que tot ha estat dit però no és així si procurem ser pares flexibles, observadors i… pensadors.

Pensar, un verb amb un contingut força fonamental ARA per anar cercant possibilitats dormides dels fills, per descobrir-lis nous talents i per saber-los tractar amb aquell afecte que no s’acaba mai perquè surt del cor i demostrem amb paraules, abraçades i petons.

Jo estaré amb vosaltres, pares i mares que em llegiu, i seguiré aprenent dels vostres comentaris i de les vivències que tingueu i expliqueu. A tots ens interessa escoltar amb atenció.

Una abraçada per a tots els lectors, lectores i pels vostres fills, protagonistes d’aquest moment i d’un futur carregat de nous reptes.

Seguim...