Criatures 16/08/2014

Escoltar millor en temps de descans (Adolescència)

3 min

Diàlegs amb l’adolescent en temps de vacances Presentació d' "Un estrany a casa"Presentació "Un estrany a casa" Tenim dues orelles i una boca, fem servir millor l’oïda i deixem espais de silenci per escoltar als fills, especialment als adolescents. En aquesta etapa de l’adolescència convé recordar que hem de ser oportuns per aprofitar bons moments pel diàleg i oblidar-nos de fer-li preguntes quan el veiem amoïnat. Per establir diàlegs, doncs, és important saber escoltar, per tan saber callar i no fer gaire soroll i estimar el silenci. D’un autor anònim he trobat aquesta faula: “Caminava amb el meu pare quan ell es va aturar en una corba i desprès d’un petit silenci em preguntà: - A més del cant dels ocells, escoltes alguna cosa més? Vaig parar les orelles i alguns segons desprès li vaig respondre: - Estic escoltant el soroll d’un carro. - Així és, digué el meu pare i és un carro buit. - Com saps que és un carro buit si encara no el veiem? vaig preguntar-li. - És molt fàcil saber-ho pel seu soroll. Com més buit està, més soroll fa. Em vaig fer gran i encara ara, quan veig una persona parlant massa, interrompent la conversa de tots, essent inoportuna i malcarada, presumint del que té i considerant-se superior als altres, tinc la impressió d’escoltar la veu del meu pare dient: “Com més buida està la carreta més gran és el soroll que fa”.

I ara us deixo aquesta petitíssima reflexió meva de mig agost: Penso que de vegades no sabem escoltar, fem soroll amb discursos que no s’acaben i carregats de fums, no sabem romandre en silenci. O bé amb un: “ja t’ho havia dit”, “ja t’ho deia jo, però no em vas fer cas” o “s’ha acabat el bròquil”, acabem les situacions que no ens complauen i no donem opció a cap diàleg. De tota manera alguna vegada s’ha de continuar enraonant per aclarir algun tema amb els fills, per tallar alguna crítica o, també, per protestar contra una injustícia manifesta que veiem en el nostre àmbit laboral o social. Però les nostres paraules no serien valorades si abans no les haguéssim visualitzat en el nostre interior i no les diguéssim amb serenitat. Un diàleg és cosa de dos vol dir que a l’adolescent també li agrada que li expliquem els nostres dubtes, els nostres problemes, la nostra situació personal o econòmica, ho prefereix més que el nostre silenci o victimismes dels que es podria sentir culpable. En procurar viure el diàleg, tant si és estudiós i bon company com si sembla que és rondinaire i li agrada provocar, ens trobarem amb molts tancaments, no només de la porta de l’habitació, sinó de la seva porta interior; per això, amb respecte per la seva intimitat i tacte s’haurà d’anar obrint per poder-hi entrar, això sí, de puntetes. Haurem d’incorporar amb més força petites qualitats per aconseguir la trobada amb els fills: amabilitat, bon humor, flexibilitat i no fer suposicions per saber escoltar amb les dues orelles obertes i la boca tancada. Amb aquest tipus de llenguatge podrem estar a punt per establir diàlegs. Dialogar no és parlar sols i malauradament ho fem sovint: no als monòlegs ni als sermons. I és que escoltant i deixant parlar sabrem quines raons i motius té el nostre fill per demanar-nos alguna cosa que si és una novetat ens pot sorprendre i tindrem elements de judici per a fer pactes o arribar a algun acord amb ell. Sense escoltar no seria possible. Bones vacances!!!

Guardeu-vos aquesta data per si podeu asistir a la taula rodona sobre la gent gran, activitat del dia 14 de setembre a les 12h. del migdia a la Plaça de l'Escriptura de la Catedral, durant la Setmana del Llibre Català.

Us deixo enllaç: Taula rodona. Modera Jordi de Fernado (Editorial Meeora)(Correcció: Jordi de Fernando d'Editorial Meteora)

stats