2 min

Enginy

La feina és, gairebé sempre, una preocupació: quan en tens la pateixes la majoria dels dies; quan no en tens, el desconsol encara és més gran perquè no hi ha pitjor feina que buscar-ne. Milde Poncelas Què es pot fer quan per la feina no podem estar amb els infants? Doncs, quan no sigui possible la presència física, l’enginy sempre proposa idees. Hi ha un conte que explica com aquell pare, que sempre arribava a la llar quan el seu fill petit ja era al llit, li feia cada nit un nus al llençol. El nen en despertar-se sabia que el seu pare li havia entrat a fer un petó. Per ell era com dir-li: “bona nit”. També en el llibre: Contes per telèfon de Gianni Rodari (1973) ens trobem amb Bianchi, de professió viatjant de comerç, absent de la seva llar de dilluns a divendres, a qui la seva filla li recordava abans de sortir de casa: “ ja saps pare, un conte per cada nit...”. Així, el seu pare, cada nit des de la ciutat on pernoctés, a les 9 en punt li trucava i li explicava un conte a la petita. Era un conte curt. El dia que havia fet un bon negoci, com que podia pagar la conferència telefònica, el podia explicar una mica més llarg. És fonamental estimar incondicionalment als nostres i és necessari que ho notin. És com fer realitat la frase de pel·lícula que el noi li diu a la seva enamorada: “tu ets el més important per mi”, o la dels cursos de venedors en que els diuen: “el client és el més important”. Si procurem tenir aquesta actitud, possiblement, ells fills sabran respondre d’igual manera en els ambients en que es trobin. Normalment són fets petits els que podem oferir, menuderies de la realitat ordinària, però que fan que els fills reconeguin que els estimem; si esperéssim fer fets heroics potser no tindríem oportunitat de fer-ne cap a la vida. Bon cap de setmana i bona castanyada

Una mica de vi bo i a viure les tradicions!

stats