Elecció d'escola

Elecció de la escola infantil El professor sap i ensenya. El mestre sap, ensenya i estima i sap que l’amor està per damunt del saber i que només s’aprèn de veritat el que s’ensenya per amor. Gregorio Marañón Aquests dies de pre - inscripció a les escoles de Catalunya m’ha semblat important recordar-vos com n’és d’important l’elecció de l’escola infantil. Una escola que l’haurem de triar tenint en compte els nostres objectius educatius.

Els tres primers anys de la vida d’un infant són els més importants per al desenvolupament de la seva persona; és per això que hem de defensar la qualitat educativa de l’escola o centre educatiu infantil i elegir-lo amb molt de tacte. Aquest centre secundarà la nostra dedicació i amor; un gran amor que aportem en l’acolliment del naixement del nostre fill. De l’escola infantil és l’educadora o la mestra la que ha de tenir moltes qualitats, especialment, molta sensibilitat per tractar a les criatures. Abans d’elegir la escola infantil, els pares la visitem per valorar si el nostre fill serà feliç quan s’hagi adaptat al canvi: per la cura de les instal·lacions, per les joguines, els matalassos de colors vius, banys a la seva mesura, taules baixes… per tot. Ens interessa el projecte. Normalment per conèixer i concretar l’elecció de centre infantil, preguntem als nostres amics, mirem els que estan a prop de casa, busquem per Internet, llegim el que trobem i, finalment, comencem a fer visites a les instal·lacions. Ens meravella el racó dels jocs, la sala de descans, el menjador, els banys, el jardí o pati. Però el que ens emociona més i ens captiva en aquest primer contacte amb l’escola on deixarem el nadó o l’infant és el somriure i amabilitat de la mestra. Això sí que ho apreciem: el nostre fill és el major tresor per a nosaltres! Por molt captivats i por bé que estigui el nostre petit, seguim exercint de mare i de pare, o més encara, si fos possible, ja que el nostre fill haurà d’adaptar-se a un gran canvi i trobar un altre afecte estable que l’enriquirà, però al que s’hi ha d’afegir el nostre recolzament incondicional. Ningú pot substituir els pares en la tendresa i en l’afecte, però el nostre nen passa hores a la guarderia i és imprescindible que tingui una bona mestra o una bona auxiliar alegre, disponible i afable en aquests crucials primers anys de vida.

La mestra serà una persona important durant la seva primera infància. Els pares necessitem una mestra amb vocació al magisteri, que sigui afectuosa i que tingui il·lusió per la seva tasca educativa. Quan veig les mestres i auxiliars d’escoles bressol desvestint i vestint a infants després dels seus jocs amb aigua o rentant-los quan han jugat a ser artistes i estan bruts de pintura o de fang, reconec que el seu cor es pot comparar al de la vertadera mare. “Una mare” que ens ajudarà al procés d’adaptació de la criatura. Un cop decidida l’elecció ens preguntem: quan convé que el meu nen comenci a assistir a l’escola infantil?. Tenim diferents edats per fer-ho. Moltes vegades no depenen de les preferències del matrimoni, sinó de les circumstàncies en les que es trobem. Hi haurà pares que treballen tots dos i ho solucionaran buscant una ajuda extra: l’àvia, una persona de confiança a casa o combinant àvia i “cangur”. Altres demanaran un any d’excedència. O, si el pare o la mare estan a l’atur, un dels dos pot fer-se càrrec del nen mentre l’altre és al taller, la fàbrica, l’oficina…i, una majoria, després de les catorze setmanes de baixa maternal o paternal, precisarà l’escola infantil i no oblidarà que és molt necessari fer el procés d’adaptació del petit. Si als adults ja ens costa adaptar-nos als canvis, què passarà amb un nadó que només ha estat mimat i “enganxat” als seus pares fins el moment de començar l’escola infantil? Tinguem en compte que quan el nen comença a anar al col·legi als tres anys l’adaptació no és difícil. Ja pot verbalitzar el que sent i podrà jugar compartir activitats amb altres nens. Ja té el seu llenguatge i sabrà contar-nos què ha fet i com s’ha sentit en recollir-lo a la tarda. Si es queixa o plora els primers dies, ho hem de considerar normal. Parlarem amb ell, el consolarem i li direm que, poc a poc, es trobarà més de gust i bé i ho comprendrà. També convé que a la sortida del col·legi ens fem amics dels pares dels seus companys de classe, aprenguem llurs noms, preguntarem a l’educadora què ha fet, etc. son petits trucs que l’ajudaran a integrar-se de seguida a la nova situació. Us adjunto una entrevista en la que parlem de la complicitat que podem tenir amb l'escola dels nostres fills i dels primer anys de vida de les criatures. Les idees més ampliades les trobareu en el meu útim títul "¿Quién educa a mi hijo?" que inclou des d'escola infantil fins a batxillerat amb anècdotes, vivències, pel.lícules i històries que ens ajuden a aprofundir en el tema de l'ensenyament i de l'èxit escolar: http://www.youtube.com/watch?v=aZgc99VJDsg Que fem bona elecció!