La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Deixar rastre

Zoom

"Si no comprens una mirada, tampoc no comprendràs una llarga explicació".

Proverbi àrab

Quan vaig veure aquesta imatge al blog de l'il.lustradora Mònica Roca, immediatament vaig pensar amb l'amistat. I, no m'equivocava.http://monicaroca.blogspot.com/2011/05/un-nuvol-blanc-per-tu-silvia-una-nube.html Mònica , enraonava d'una amiga que ja no tenia amb ella i que li havia deixat rastre, amb aquella gràcia que té per dibuixar-ho, una gràcia que li admiro jo, que sóc ben negada pel dibuix.

Amb la meva tasca d'orientació familiar m'he trobat escoltant problemes que tots tenim i que moltes vegades els podria solucionar una bona amiga. És per això que ja es diu sempre que "qui té un amic té un tresor". Com també és veritat que si tenim "bons escoltadors" al nostre entorn tenim la meitat de preocupacions. I, aquest escoltar ens fa sortir del nostre ego per viure un valor desinteressat: la amistat.

Quan escoltem vivim el que ens expliquen i el que s'explica només necessita de l'empatia, aquella habilitat social que fa calçar les sabates dels altres i que cadascú de nosaltre té quan la posem en pràctica i "sentim" el que "senten" els amics.

Quan som bons amics deixem rastre, tot i que passin els anys, tot i que la nostra vida aquí s'acabés perquè sempre queden en el cor de la persona que ha estat amiga nostra totes les vivències que hem viscut plegades.

Siguem amics de veritat que accepten confidències, que insuflen ànims i que comparteixen penes i alegries de les seves amistats.

Per descomptat vivint el requisit de la lleialtat peruqè aquell que confiï amb nosaltres tingui la seguretat de tenir les espatlles ben guardades.