La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Debilitat d'àvia

Estudi Zoom

Estudi

Imagen 080 Zoom

Imagen 080

Doncs jo haig de reconèixer la meva debilitat i dir-ho: Ho guardo tot! Dels fills no cal dir i dels meus néts també i avui en teniu una mostra.

M'ha fet pensar en el post que us escric el de l'Eva Piquer del seu bloc "La feina o la vida": la-misteriosa-desaparicio-del-cargol-de-fang/

I és que jo tinc molt al cap que no podem descuidar la creació artística: l’afecció a la pintura es pot iniciar perfectament a la llar amb llapis de colors, així com, l’afecció a fer figures amb pasta per modelar, o amb guix o fang de més grans. La creativitat es pot fomentar de ben petits, com aquella "colla" de criatures plens de colors i d'alegria del dibuix.

I desprès... les miniatures de plastelina de la fotografia; fa anys que les tinc damunt d'un moble a un lloc preferent.

Cada tresor d'aquests té per mi la seva vivència i és al caliu de la llar a on ens fem les nostres pel.lícules de moments feliços viscuts amb els fills i amb els néts.

Mirem endavant sempre, procurem adaptar-nos als canvis també! però, a mi tenir records em recorden dies de vacances amb la meva primera néta. Ei, que del segon, tercer i quart nét també en tinc molts de dibuixos, manualitats, pintures... de tot i força!

Conservem, recordem vivim!, és la nostra "biogràfia històrica" o la nostra "memòria històrica". Sembla el títol d'un bon llibre..!

De moment desitjo que els visitants gaudiu de la foto de la meva néta gran que a mi m'emociona i a ella que l'admiro especialment ja que és maca en tots els sentits.