La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Carta a la meva néta, avui adolescent

Feliços el meu marit i jo amb la primera néta Zoom

Feliços el meu marit i jo amb la primera néta

Carta a la meva néta, avui ja adolescent

“Cada criatura al néixer, ens porta el missatge de què Déu no perd l'esperança en els homes.”

Rabindranath Tagore

“Qui no posseeix el do de meravellar-se i entusiasmar-se és com si no tingués vida, els seus ulls estan tancats.”

Albert Einsten

Meravellats i embadalits, els avis i els pares d’arreu del món contemplem el nadó! És la vida d’una persona que ha de viure i créixer amarada d’amor dels que l’envolten, per a tenir totes les garanties de desenvolupar-se harmònicament i de ser feliç.

A molts ens ha deixat rastre aquella frase del Petit Príncep de Saint Exupery aquella frase: “el què és essencial és invisible als ulls”.

Tractem d’obrir els ulls del cor per anar fent la descoberta de nous sentiments que ens eixamplen la visió de la vida. I, no mirem només amb els sentits, contemplem també amb la intel•ligència i així veurem més enllà del que és perceptible, alhora eixamplarem la capacitat pròpia del ésser humà, la capacitat d’estimar.

La contemplació és imprescindible per ser feliç; ens alleugereix l’esperit i dóna equilibri i serenitat personal. Anem tots plegats accelerats i ens convé aturar-nos ... i quin motiu trobarem millor que el naixement d’un fill o d’un nét!

Davant de la meravella del naixement del primer nét i, per a fer-ho una mica visible, permeteu-me que expressi alguns dels meus sentiments amb una breu carta a la meva néta gran:

Estimada Victòria:

Quan la teva mare em va deixar acollir-te entre els meus braços per primera vegada, el meu cor va bategar fort com si fos una adolescent. Em vaig empassar les llàgrimes; aquell minut de tremolor i de commoció –massa íntim i personal perquè el veiessin els altres– només el vàrem compartir tu i jo. Mirant els teus pares, no els podia fer ni un petó, estava com lligada a tu... Els vaig dir amb veu trencada: “quina criatura més maca, felicitats!!!”. Ells ens van contemplar emocionats, s’havien adonat dels nostres sentiments... Desprès vaig abraçar-te de tot cor, suaument i amb tendresa.

En silenci vaig ponderar tot el que significaves per a mi. Eres la meva primera néta! Era el minut màgic, que diuen ara!

Passats els anys vaig abraçar amb la mateixa intensitat als teus tres germans i congratular-me amb els pares. Vaig reviure la teva arribada al món i la dels meus fills, tots eren els naixements d’éssers arrelats al meu marit i a mi, i que ens omplien d’esperança. I vaig tenir una gran pau interior i un gran goig per l’amor dels teus pares i pel miracle de la vida de tots quatre germans”.

L’experiència de ser avis ens fa tornar a sentir joves, perquè es renoven els ànims. I a part de la joventut de l’ànima, es renova la del cos; no cal fer-se cap tractament d’estètica perquè aquesta alegria íntima que tenim els avis s’escampa per fora. És un privilegi seguir endavant i no mirar enrere. Molts i moltes recuperem l’optimisme, somriem més i difonem la bona nova d’un naixement a tots els vents.

Com ens alegra i ens remou positivament a tots i a totes la presència d’un nadó i d’un infant..!

Excedim-nos en estimar i demostrem-ho amb abraçades, falda, cançons, passejades, llegir contes modulant la veu i fer tot el que ens vingui de gust amb ells.

És un temps ben emprat viure la companyia dels néts amb tendresa.Us deixo avui una foto del meu marit i jo amb la primera néta.