La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Carles Capdevila: Amb Il.lusió, Vocació, Passió, Bon humor

Molt agraïda, amic Carles!

Carles Capdevila: Amb Il.lusió, Vocació, Passió, Bon humor Zoom

Carles Capdevila: Amb Il.lusió, Vocació, Passió, Bon humor

Dedicatòria de Carles Capdevila Zoom

Dedicatòria de Carles Capdevila

Carles Capdevila: Amb il·lusió, Vocació, Passió...

Victòria

Què t’he dir que no sàpigues sobre la Il·lusió, Vocació, Passió.

¡Bon humor!

Capde

(Dedicatòria de Carles Capdevila d’Educar Millor el 21/XII/2016)

… i tant, Carles, que m’has dit coses que jo no sabia i m’has demostrat, no només amb el que has deixat escrit i parlat, sinó amb la teva vida. Gràcies, amic.

Jo intentaré renovar la il·lusió, la Vocació i la Passió tot recordant-te. Tenir Bon humor recordant-te em serà més costerut perquè em dol a l’ànima que ens hagis deixat!

Aquell dia de desembre, el de la dedicatòria, va ser l’últim dia que et vaig veure, Carles. Estaves amb la quimio però fort al peu del canó. Et vaig preguntar si volies que et portes alguna cosa per beure o menjar del restaurant de davant de l’Abbacus i em vas dir amb un somriure que no calia. Desprès vem parlar de la necessitat d’ocupar-nos del pares i d’animar-los a seguir amb sentit comú i estimació tot educant els fills. Una estoneta maca, inoblidable; tenies tot el temps del món per parlar amb mi, interessant-te pels meus projectes i alegrant-te com em vas dir que seguis escrivint …

Una última vegada doncs en que la teva amistat et va fer escriure una dedicatòria que em va emocionar perquè es feia palès que em valoraves, jo que no t’arribo “ni a la sola de la sabata”.

Beneïda empatia, la teva!

Llavors no creia que no et veuria més, tot i que ja sabia que per Sant Jordi no podria venir-te a veure doncs jo també estava signant llibres, però la trista noticia del teu traspàs em va arribar abans que les notícies ens avissessin. Una bona amiga mútua em va informar ràpidament perquè sabia de la meva estima per tu. Les llàgrimes, el disgust i el dolor van envair la meva persona. Al saber-ho vaig pensar molt amb l’Eva i els teus fills i els teus pares perquè Déu no els abandoni mai i tu els hi segueixis donant un cop de mà.

Morir-se tan jove és un misteri i queda el cor tatuat per sempre més. Carles, gran periodista, filòsof i comunicador et tinc i et tindré sempre al cor. He tingut el privilegi d’haver-te conegut i estic ben agraïda per tot, tot el que m'has donat en vida i el que après de tu. Has estat per mi un exemple constant de bondat i afabilitat.

Et vaig conèixer al programa d’"Eduqueu les criatures" de Catalunya Ràdio, l’any 2009. A l’entrevista em preguntaves perquè destacava tant la paraula “prestigi” en parlar de l’ascendent que els pares havien de tenir a casa perquè els fills estiguessin ben guiats per viure una vida plena i feliç. Ja saps que sempre he pensat que “el testimoni val més que mil i una paraules dites o 10 pautes escrites en una pissarra o a la porta de la nevera”. Vam seguir amb més ocasions trobant-nos... i jo sempre admirada amb el teu tarannà i la teva generositat...

Tu si, Carles que tenies i tens prestigi i sempre el tindràs per mi i per tots. La vida no s'acaba quan es deixa petjada i és el que has fet tu amb tota la quantitat de persones que t’han llegit, escoltat i conegut... i no cal dir amb els teus que t’estimen tant i et ploren tant.

Il·lusió, Vocació, Passió. Tres paraules amb les que em vas obsequiar i que eren les que vivies tu…

Estimat Carles: Gràcies per escriure-les. Són un resum de la teva vida més que les de la meva vida. Tinc anys per això quan s’afebleixin les meves forces les recordaré amb gratitud i seguiré, seguirem...

Amb Il·lusió, Vocació i Passió i... Bon humor!

Seguim, seguim...