Avis que respiren tranquils “La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant.” Loren Kierkegaard Dilluns, 15 de setembre, s’inicia el curs escolar. S’ha acabat aquest temps de descans merescut i, perquè no dir-ho?, s’ha acabat la disbauxa d’horaris. Si ja ets persona gran, àvia organitzada, et pots permetre el luxe de tenir-ho tot previst perquè ja no tens criatures per casa. Aquest estiu molts avis han hagut d’exercitar la flexibilitat i improvisar. Una telefonada (i encara gràcies que et telefonen perquè avui tot és whatsapp i tu no en tens), t’avisen que el nét adolescent t’arriba amb dos amics i quan ja estàs posant llençols a la rentadora perquè han marxat, t’arriben els pares joves amb maletes i se t’instal·len a casa amb els fills petits. Fa calor i els llençols eixuts es podran tornar a fer servir. Tot són avantatges! Som rellevants els avis, i avis que hem donat un cop de mà als nostres fills, acollint a néts adolescents o “guardant” a menuts esbojarrats que ens han omplert de babes i de petons i, alhora, ens han fet anar de bòlit alguna nit? Doncs sí, ho som de rellevants, i estem visibles a la vida dels nostres joves i petits descendents deixant bons records dels estius a casa dels avis. Reconec que a moltes cultures la figura del avi o de l’àvia està considerada com una font de tradició, de coneixements, de consell. Els avis d’avui, sense solemnitats i amb senzillesa, procurem que els nostres néts tinguin una bona imatge dels seus avis no per donar consells ni per parlar contínuament de les seves “batalletes”, sinó per ser avis agradables, ben informats, discrets, prudents i amb capacitat de donar tot el que han après i han entès perquè tots trobin la seva identitat i coneguin les seves arrels. Avui respirem tranquils perquè, tot i que ens complau que la nostre casa s’ompli a l’estiu de rialles, de wambes i de desordre a la sala d’estar que normalment està “impecable”, demà dilluns comença l’escola i serem aquell braç que s’allarga, però més mesurat i programat. Josep Puigbó en el seu llibre (S)avis, editat per Meteora, ens deixa un recull d’entrevistes del programa emès amb el mateix nom a Televisió de Catalunya. (Per si ho desitgeu i voleu escoltar les opinions de Josep Puigbó, de Sebastià Serrano, del moderador Jordi Fernando i les meves sobre “La invisibilitat de la gent gran a la societat actual “, esteu convidats el dia 14 de setembre a les 12h. del migdia, a la Plaça de l’Escriptura de la Setmana del Llibre Català, una setmana de deu dies que se celebra davant de la Catedral de Barcelona). Quasi assegurem que no serem invisibles –almenys pels nostres- si tenim aquesta actitud flexible que s’adapta. Els avis savis tenim la convicció que és millor viure a casa nostra l’ordre d’un obrador. No volem un museu, volem vida i moviment. I, mirem endavant com ens recomana el filòsof Loren Kierkegaard, això sí amb enyorança però respirant més tranquils. ¡Bon ànim a pares i professors per començar el nou curs escolar!
2 min
