La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Avis: El millor consell: no donar consells

Amb els meus néts Zoom

Amb els meus néts / Victòria Cardona

Avis, no donem consells, senzillament: estimem

“Les tres quartes parts de les misèries i els malentesos del món s’acabarien si les persones es posessin en les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de vista”.  

Gandhi

Quan els avis volem donar opinions ho tenim malament i, si alguna vegada ens atrevim a donar-ne alguna, els fills ens contesten tranquil·lament: “ja som grans” o “sí, sí, ja ho sabem” o un “mamà..!” tan expressiu que ens fan callar en sec. Tot plegat serveix per continuar amb la gran virtut de la paciència que hem exercitat durant tants anys. Molts ja hem passat els seixanta i, modèstia a part, ja no ens ve de nou: n’ hem adquirit l’hàbit. Alhora s’hi afegeix una dada important, que a vegades s’oblida: els nostres fills s’han casat amb deu o dotze anys més que quan nosaltres vam començar a ser pares. Recordar-ho ens ajudarà a creure que tenen tota la raó quan ens diuen que són adults.

Estem contents de l’època que vam viure, podíem aguantar millor els consells de les nostres mares i sogres. Avui no hi ha tant temps per comunicar-se tranquils o desfer algun malentès i tenim assumida la idea que l’autonomia i la llibertat del matrimoni és fonamental per la seva felicitat i fem bé.

És veritat que cadascú és com és; ara bé, reconèixer els sentiments dels fills i dels néts, calçar les seves sabates i esforçar-se per a comprendre amb empatia la filla, el fill, la jove o el gendre ja és un pas important per no ser impulsius i reprimir els comentaris que demostrin recriminacions, rigideses odogmatismes. Ja sabem que no hem de fer als altres el què ens va disgustar a nosaltres. Gandhi deia la frase que encapçala el post per conquerir el pacifisme. Tu i jo també volem una convivència pacífica amb els nostres.

El millor consell que ens podem donar per nosaltres -avis del segle XXI- és el de no donar cap consell al matrimoni jove. L'afecte a mans plenes si que perdurarà en el cor dels fills i dels néts.

.

Els consells no cal donar-los, cal que es visquin – val més el testimoni que mil paraules! –, així els néts en faran la descoberta. I dic els néts, perquè els nostres fills ja l’han feta fa anys, ens coneixen pam a pam. Per la pròpia experiència faig un petit suggeriment, vull dir-vos que si els fills ens demanen el nostre parer, estiguem disposats a no disgustar-nos si no ens fan cas.

I finalitzo aquesta reflexió amb un proverbi hindú:

“Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que els silencis.”