La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Aquests "bojos" que ensenyen....

Aquests bojos que ensenyen

“Un nen que no se senti estimat difícilment pot ser educat”.

Johan Heinrich Pestalozzi

Avui dia del Mestre us deixo aquestes reflexions. Ningú millor per estimar les criatures, com ens recomana Pestalozzi, que aquests mestres que tenim, "malament del cap ?"per excedir-se estimant. Aquí en tenim una mostra:

“Aquests bojos que ensenyen. Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns arriben a l’escola una hora abans, uns altres en surten una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden acudir a una altra hora, uns altres recorren tots els dies més de 100 Km . Estan bojos.

A l’estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seves classe...s, preparen tasques per al curs següent. A l’hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima a les butxaques, uns altres amb una ampolla d’aigua al seu costat. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, de vegades forcen la veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d’excursió amb els seus alumnes i s’encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra. Què serà d’ells i elles? A la nit somien amb l’escola, se’ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics.

He escoltat que arriben carregats amb quadernet i exàmens, que han corregit la tarda anterior a casa seva. Són dones i homes, casats, solters...,de diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d’ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d’ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seva nòmina perquè la seva passió per l’ensenyament els fa cecs a pensar en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que no els valoren, els critiquen i fins i tot els hi treuen l’autoritat, (de vegades fins els agredeixen), però ells segueixen cap a endavant.

Estan malament; a les tardes, alguns, queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s’alegren quan els seus alumnes avancen. Estan malament del cap, jo els he vist. Diuen d’alguns que van ser molt importants, que sempre tenen paraules d’alè; diuen només que són MESTRES i que n’estan MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."

SI, ETS MESTRE I ETS ORGULLÓS DE SER-HO”

(Carta Anònima)

Zoom