Aires d'amistat per la primavera

Us espero a la presentació!!! Amb il.lusió. “Moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat”. Pearl S. Buck Què és sinó una alegria poder convidar-vos a la presentació d'un llibre que parla sobre l'amistat, aquest tresor i valor preuat que ens alegra en temps de bonança i ens conforta en temps de tristor? És un llibre que reflexiona sobre educar en l'amistat i la sociabilitat a fills i escolars per a pares i mestres. Un llibre amb reflexions i anècdotes per a joves. Un contingut el de "Teixint el tapís de l'amistat", agradable per a tots/totes. Si podeu assistir a la presentació de dijous, 9 d'abril a la Claret ho passareu molt bé amb la meva amiga Maria Carme Roca, reconeguda escriptora, que el presenta. Acompanyada, també per Maria Dolors Sàrries, editora de Meteora. Tot un privilegi que puc compartir amb tots els amics/es d'aquest bloc de Criatures del Diari Ara. Té raó Pearl S. Buck amb la frase que encapçala aquesta entrada d'avui. És amb coses petites, com les de demostrar afabilitat, complicitat i disponibilitat a on trobem la felicitat. L’amistat considerada com un bé que dóna felicitat per anar i caminar per la vida és una de les poques coses que no ha canviat al llarg dels temps com tampoc ha canviat que qui té felicitat es una persona generosa, positiva, alegre i amb bon humor, valors destacats anteriorment per educar als fills en l’amistat, perquè es contagien i són agradables. Si la convivència és un trencaclosques caldrà saber encaixar les peces, adequades per viure les relacions interpersonals i de grup, amb èxit. Per ser referent pels fills en matèria d’amistat no cal ser uns pares obsessionats per quedar els primers en la cursa de fer de pares. Amb pares perfeccionistes qualsevol de les nostres criatures o adolescents quedarien ben neguitejats. Per tenir ascendent cal dir-nos sovint: “ja faig el que puc” i seguir amb constància al peu del canó. Una actitud positiva contagia benestar en l’àmbit familiar i prepara als fills per viure l’amistat. Ens imaginem que seria de la visió que donaríem a casa si ens queixéssim de tot i estiguéssim malhumorats sense tenir una posició serena davant dels contratemps o de les limitacions que afecten la convivència? Sempre, cal emprar paraules positives a casa per educar els fills. Si llegim l’anècdota veurem com tot canvia de color segons la manera de presentar-ho: “Es diu que una vegada, hi havia un cec assegut en un parc, amb una gorra als seus peus i un cartell en el que, escrit amb guix blanc, deia: "Si us plau ajudeu-me, sóc cec”. Un creatiu de publicitat que passava pel davant, es va parar i va observar unes poques monedes a la gorra. Sense demanar-li permís va agafar el cartell, el va girar, prengué un guix i va escriure un altre anunci. Va tornar a col·locar el tros de fusta sobre els peus del cec i se n’anà. A la tarda el creatiu va tornar a passar pel davant del cec que demanava almoina. Ara la seva gorra estava plena de bitllets i monedes. El cec reconeixent-lo per les seves passes li va preguntar si havia estat ell qui va reescriure el seu cartell i sobre tot, què era el que hi havia escrit. El publicista li va contestar: - "Res que no fos tan cert com el teu anunci, però amb unes altres paraules". Va somriure i va seguir el seu camí. El cec mai no ho va saber, però el seu nou cartell deia: "Som a la primavera i jo no la puc veure”. I jo, en un dia de primavera, dijous, 9 d'abril del 2015, preludi de Sant Jordi, us espero amb il.lusió a la presentació de "Teixint el tapís de l'amistat". Amb llibertat i segons la seva manera de fer cadascú, teixirà l'amistat al seu aire, però jo us dóno la garantia que el contingut de l'assaig ni la presentació us defraudaràn.