La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Afecte i idees

Zoom

- Pensem-hi com el nen de la fotografia -

"Quan no es pot segar, s’ha d’espigolar"

Res de presses, res d’atabalaments, res de neguits! Donem per descomptat, que tots ens esforcem per a donar un temps de qualitat als nostres fills, però és evident que cerquem com sigui la quantitat; intentem trobar-lo sota de les pedres. Potser, ben organitzats, aconseguirem uns minuts més per estar amb els fills. Pot ser podem treure una estona de no allargar-me tant fent aquell mail o aquella “xerradeta” a la sortida de la reunió de la feina per arribar més d’hora a casa..? No ho sé!

Sense complicacions ni sentiments de culpa pensem i, si pensem, tindren idees:

Què es pot fer quan per la feina no podem estar amb els infants? Doncs, quan no sigui possible la presència física, l’enginy sempre proposa idees.

Hi ha un conte que explica com aquell pare, que sempre arribava a la llar quan el seu fill petit ja era al llit, li feia cada nit un nus al llençol. El nen en despertar-se sabia que el seu pare li havia entrat a fer un petó. Per ell era com dir-li: “bona nit”.

També en el llibre: Contes per telèfon de Gianni Rodari (1973) ens trobem amb Bianchi, de professió viatjant de comerç, absent de la seva llar de dilluns a divendres, a qui la seva filla li recordava abans de sortir de casa: “ ja saps pare, un conte per cada nit...” Així, el seu pare, cada nit des de la ciutat on pernoctés, a les 9 h. en punt li trucava i li explicava un conte a la petita. Normalment era un conte curt però el dia que havia fet un bon negoci, com que podia pagar la conferència telefònica, el podia explicar una mica més llarg.

És fonamental que els nostres fillsnotin que són el millor queens ha passat a la vida: tenir-los. Fem realitat la frase de pel·lícula quan el protagonista li diu a la seva enamorada: “tu ets el més important per mi, com tu no ni ha cap més”. Doncs això: que els nostres fills palpin que som únics per ells. Ho ben mereixen. Ens donen sempre tant i tant, sense passar-nos factura!

No sé, segons com, quan els observem amb estimaciópodem aprendre sempre d'ells. "Espigolem" i anem cercant temps. O, almenys, que s'aturin els relotges quan estem plegats!