La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Acceptació incondicional

Zoom

Acceptació incondicional

" També comprenc que res del que afecta a l'home no es compta ni es mesura. La veritable extensió no es copsa amb els ulls sinó amb l'esperit"

Antoine de Saint-Exupery

Com més experiència tenim més aprenem que tots som ben diferents com també aprenem que hem de tractar cada fill de manera diferenciada. És fonamental comprendre que quan no ho fem així i ens lamentemde la manera de ser de cadascú minvem la nostra capacitat educativa.

Per educar hem de despertar moltes possibilitats dormides dels nostres fills i això és impossible de fer si no l'hem acceptat incondicionalment desprès d'una prèvia observació i coneixement.

Un fill és una persona única i insubstituïble. Té qualitats i defectes, però hem d’estar convençuts, que el que és més valuós per a ell, és l’afany de superació per assolir petits objectius personals. Les qualitats del fill o de la filla són agradables de descobrir; els defectes poden fer-nos perdre la pau, però es poden arribar a corregir amb paciència,senzillament, perquè l’estimem i captem com ens diu l'autor d'El petit príncep: "La veritable extensió no es copsa amb els ulls sinó amb l'esperit"

No és cert que, a voltes, d’un defecte en neix una qualitat o d’una qualitat un defecte? Podem ser tan ordenats que siguem poc agradables en les relacions familiars, per neguitejar-nos en trobar qualsevol desordre. I, què volíem?: a la llar hi ha moviment, ja que hi ha vida. Potser heu conegut algú poc endreçat però − passa sovint − que si li demaneu quelcom a qualsevol hora, sap deixar el que té programat per estar al costat de qui ho necessita immediatament; la conseqüència positiva del desordre seria de molta utilitat; saber improvisar és moltes vegades positiu sobre tot per el dia a dia d’una vida de família normal.

L’acceptació és important i n’esdevenen qualitats com la serenor, l’equilibri i l’estabilitat. Aquesta acceptació condueix a una manera d’actuar ponderada que s’haurà de reflectir independentment del nostre estat d’ànim.

Es poden tenir circumstàncies de més dificultat pels pares, com serien les de tenir fills amb alguna disminució, de fills que l’entorn considera diferents, (de fet tots ho som), de fills amb malalties cròniques, etc., no cal dir que en aquest cas haurem de ser molt positius, tenir paciència amb les incomprensions dels altres i, per descomptat, procurar crear l’acceptació plena d’aquest fill, per part dels germans i persones més properes, amb la convicció que repercutiran tots els esforços en bé de la família i, sobre tot en el desenvolupament ple de les possibilitats d’aquest fill.

Generalment els sacrificis que fan les famílies per tirar endavant fills amb discapacitat es veuen recompensats per l'obtenció de petits reptesque enforteixen els vincles afectius de tots plegats. També es viuen les contrarietats petites amb més tranquil.litat i s'adquireix una visió de conjunt de la vida en que es dóna importancia als fets que realment en tenen i s'aparquen amb realisme els que són nimietats.

Sigui quines siguin les nostres circomstàncies acceptem el que tenim i potenciem al màxim les potencialitats dels nostres fills amb optimisme i constància.