I altres animals

Toni Llobet

Un somni infantil fet de palla

Zoom

Suposo que, en general, la gent que viu a ciutat no s'atura a gaudir de la màgia dels pàrkings subterranis o de les estacions de metro, així com els de pagès viuen amb normalitat rutinària l'existència dels pallers. Jo, que no sóc ni una cosa ni l'altra, n'estic enamorat, dels pallers. Em ve de quan era petit, hi havia jugat algun cap de setmana o, sobretot, els havia vist dibuixats o els havia llegit explicats en llibres d'aquests infantils, que bucolitzen la idea romàntica de granja del segle XX.

Ara, trenta anys després, cada cop que veig un paller segueixo fascinat per l'inmens Lego fet de peces d'herba seca, cadascuna de desenes -sino centenars- de quilos de pes. Aquelles textures -la palla de blat lluent, l'userda aspra-; aquells jocs de llum -tot sovint amb la pols suspesa a l'aire dibuixant rectes en el buit-, aquelles olors -quasi cruixent la de civada, més fonda la de l'userda-; aquells colors -amb matisos diferents depenent de la mena d'herba i de la seva humitat i antiguitat-...

Un dels efectes colaterals positius de tenir quatre ases és que estem obligats a tenir un petit paller, on guardem les bales de civada i l'userda per alimentar els animals, mentre no creix l'herba de les pastures. No arriben a una trentena de bales, però n'hi ha prou per tenir tots aquells ingredients que esmentava, i d'altres que m'he deixat -els gats sense nom que s'hi fan el jaç, els ratolins que surten de sota l'última bala...-. Un escenari ideal per jugar, també: els nostres fills el veuen enorme, s'hi enfilen i s'hi fan racons, balconades, relleixos, passadissos i cambres secretes. Es tiren daltabaix envalentits, amb aquella seguretat de caure sobre un tou de palla. I jo, a través d'ells, projecto el meu somni infantil de tenir un paller on jugar i amagar-m'hi.

Zoom

Fins d'aquí uns anys, ves a saber, quan potser un dia els descobreixo al cim de les bales amb la xicota o el xicot. Això ja són deliris més pel·liculeros -i suposo que més incòmodes, amb les arestes de la palla clavant-se't al cul-, però qui no els ha tingut?