Criatures 14/03/2013

I ses guàtleres, què bones, sempre n’he de dur de noves!

2 min

Aquesta estrofa del "Vos estim a tots igual" dels Antònia Font ja em va cridar l'atenció, en el seu moment. I la vaig recordar el dia que una guineu ens va rebentar el "guatlòdrom" i no en va deixar ni una de les dotze que teníem. En vam haver de dur de noves. I reforçar les parets del guatlòdrom, de passada. Ses guàtleres (aquí, a Catalunya, conegudes com a guatlles o gòtleres) són uns ocells de bon criar, menuts, tranquils, bonics, espartans i prolífics. Tenen una carn fina i la seva mida petita les fa una peça idònia per aportar la proteïna animal d'un àpat individual, amb poc greix i carn gustosa -pobretes, si em sentissin parlar d'elles així...

I fan ous a cor que vols: cada dia en tenim un grapadet, petits, rodonets, tacats tots diferents, ideals per camuflar-se entre les herbes dels camps on fan niu les guatlles salvatges. Les captives, almenys les nostres, els ponen allà on volen, els mig enterren a la palla i buscar-los és una tocada d'ous literal -un joc (d'ous) per als nostres nens, que sempre volen jugar-hi. Ferrats són una petita delicatessen, quasi una joguina culinària, i en un minut els tens a punt, de tan petits. Quan els nostres fills tenen amics o cosins a casa els en fem; són cruixents per la vora, tendres per dins, i els devoren. Volen. Volen també les guatlles, si bades quan els obres la gàbia. Ja n'hem perdut tres o quatre, així: sembla que ho facin expressament, durant uns dies no s'aixequen de terra quan fas remenament a la gàbia, et vas relaxant, i un dia, de cop, "brrrrrr.....!", n'hi ha una que aixeca el vol, com un torpede, i si tens mala sort surt del paller directa al món exterior, com dient, "salvada!!!", i ja l'has vist prou, un cop entre herbes i bardisses són totalment introbables.

Per tenir-ne de noves i compensar les baixes i els escapaments, hem estat uns dies renunciant a menjar-ne els ous i els hem anat acumulant, fins tenir-ne tres dotzenes. Vists tots junts, tan iguals però tan diferents, cadascun amb el seu estampat irrepetible, són la viva imatge de l'abundància, de la fertilitat, de la promesa de vida futura. Com que no tenim gallina lloca, s’estaran a la incubadora de cals pares d’una bona amiga. D’aquí a dues setmanetes, si tot va bé, prometo post d'aquells amb animalons suaus i adorables !

stats