I altres animals

Toni Llobet

El gaig ja fa goig

gaigiari Zoom

gaigiari

Passen els dies i el nostre gaig ja comença a fer goig. L'Albert, un amic veterinari que sempre està disponible per a aquesta mena de reptes -sort en tenen d'ell, tot sovint, els nostres altres animals-, ens el va cuidar durant la nostra darrera setmana d'absència. I tal i com passa amb les criatures -les de dues potes-, després d'uns dies sense veure'l ens va semblar que havia crescut un munt.

Però segueix sent un poll, sota la seva aparença gairebé adulta. Demana menjar a tothora i encara li has de posar gola avall. Els efectes de l'accident de trànsit més aparents -la mandíbula torçada i per tant el bec desencaixat, a més d'un ull del tot fora de joc- són ben visibles. I em pregunto fins a quin punt això darrer no serà la causa dels seus vols tímids i accidentats, amb aterratges sempre d'emergència, sigui a una paret, sobre un prestatge a mig desmuntar o una caixa a mig omplir -no oblideu que estem de mudança-, o a sobre el teclat de l'ordinador mateix. Es passa el dia al meu costat, aturat sobre el mànec d'un cistell, i amb això confio -i n'estic segur- que s'anirà "imprintant", i es familiaritzarà del tot amb mi, i de passada amb el món de la informàtica.

gaig2 Zoom

gaig2

Li falta, com a mi, exercici físic. Massa hores davant l'ordinador. I sospito que la seva manca d'agilitat -com la meva- sigui culpa sobretot del seu sedentarisme. Més que de la seva joventut o de les lesions que pugui tenir.

Per això darrerament m'he relaxat força i deixo que les criatures de casa, inclosos cosins i amics de cosins (alguns dels quals lectors d'aquest blog, quina il·lusió!) maltractin una mica el pobre gaig: que el passegin pel jardí, provin de fer-lo menjar, intentin fer-lo volar, el pugin i baixin infinites vegades d'un tronquet, el mullin, el persegueixin, l'atossiguin. De fet el propi gaig és una criatura, i de vegades em fa la sensació que tota aquesta atabalamenta se la pren com un joc, ell també, i en gaudeix més que no en pateix. I en tot cas, sembla que així s'espavila, que ja li convé.

Massa quietud, massa sedentarisme i massa ordinador, al capdavall, no són bons per a criatures de cap mena.

gaig i pietro Zoom

gaig i pietro