I altres animals

Toni Llobet

La fertilitat imprevista d'un cap de setmana plujós

Zoom

Comences dissabte al matí, allargant tant com pots el temps de pijama. A les onze, però, ja ens vestim tots. Escapada en solitari sota la cortina d'aigua a veure els ases, que han de menjar igualment, pobre gent. Para la pluja una estona i constates com de bé s'estaria feinejant a l'hort: les males herbes es deixen arrencar que és una delícia, fins i tot les malves, normalment irreductibles, es poden treure amb dos pams d'arrel. Però torna a ploure i queda clar que serà un cap de setmana indoor.

Aprofitem per abordar el repte metafísic d'endreçar l'habitació dels mals endreços. Sembla mentida: no n'hi havia per tant! Els nens descobreixen andròmines insospitades que ara, fora de temps o de temporada, esdevenen un joc: caminadors, peus d'ànec, un trineu... Endreçar també és un de joc per nosaltres: una mena de Tetris a tamany real: treus quelcom d'un lloc, es fa un buit, l'omples amb una altra cosa, i així successivament....

Zoom

Vinga va, ja que hi som desenfundem el taladre, fem anar la broca i pengem totes aquelles coses que mai trobaven el seu moment: quadres, penjadors, prestatges. Quina diferència, unes petites millores logístiques! I al final tampoc era tant de temps... Ara que ja hem tret l'artilleria, posats a fer remenament muntem una porta pel galliner que volem fer rera el cobert dels burros. Fustes velles recontrareaprofitades, un retall de tela metàlica que encaixa miraculosament... Els nens aprofiten el caos per iniciar-se en el món dels pedaços de fusta, el filferro i fins i tot una mica de taladre... (amb la preceptiva supervisió).

Zoom

Persisteix el diluvi, hi hauria mil coses a fer allà fora, però seguim aquí atrapats. Feta la porta del galliner i enllestida una menjadora tubular per caderneres de dotze pisos, projecto una fantàstica tremuja anti-rates per gallines, basada en un model que he descobert a internet... Pluja i Google conviden a imaginar: unes gàbies mòbils per conills, uns dispensadors de nous per a esquirols, un colomar... Llàstima que a la tarda la deixalleria ja està tancada, hauríem pogut anar a collir-hi fustotes i posar-nos-hi!

Zoom

La mainada sembla afectada pel RWS (Rainy Weekend Syndrome, me l'acabo d'inventar): han construït mòbils varis, han clavat cops de martell a tort i a dret, han remenat broques i tornavisos i han bastit uns artilugis inexplicables inspirats en les trampes del Tom&Jerry, una mena de paranys-ballesta a mig camí entre un disseny impossible Leonardo Da Vinci i l'estètica Antoni Tàpies –amor de pare, pensareu-. Pel que diuen són només un prototip, que encara no funciona, del que podrien arribar a ser. Calcem-nos!