... com creix la família!

És amb gran emoció que volem comunicar al món que avui 13 de Juny, sant Antoni de Pàdua, la nostra família s’ha ampliat de forma significativa. Les tesis i les polítiques natalistes sempre m’han semblat totalment fora de lloc. L’argument que “ens calen més catalans” em sembla d’una miopia esfereïdora, com si els catalans no fóssim humans, en un món com el nostre, hiperpoblat i esgotat de tanta humanitat insaciable. M’ho semblava fa uns anys, quan anàvem pel món de primermundistes sobrats, de primera, i m’ho sembla ara, quan semblem abocats a passar a segona –sino tercera- categoria en una dubtosa lliga mundial de països. Com a consumidors de recursos seguim entre els primers –ves quin orgull!-, però fem figa com a productors de béns i serveis, i d’aquí ens ve part d’aquest drama d’ara. Som els que som. Catalans massa poc catalans, si de salvar la catalanitat es tracta –que tampoc no ho sé...-, però catalans consumidors, catalans productors, catalans emprenedors, catalans apalancats, catalans llestos i catalans burros n’hi ha els que hi ha d’haver.

El que ens falten, si de cas, són burros catalans. Aquests sí que estan en perill! No arriben al miler en tot el planeta, i fora d’una pila de fems com a residu –reutilitzable-, fan molt més servei que no pas nosa. És per això que aquesta ampliació familiar d’avui la vivim amb joia (com tothom viu les seves), però sense contradicció de cap mena, amb el petit goig d’haver aportat un gra de sorra a la conservació d’una raça ben nostra i encara molt escassa. És femella, encara no té nom i ha nascut aquest matí de llamps i trons, un mes abans del que havíem previst. Tant la seva mare Menta com ella –que ja mama- estan en perfecte estat. I, inevitablement, han passat pel davant a totes les altres entrades previstes pel blog... Benvinguda al món, burreta catalana!